Moneda funcional
Segons les normes internacionals d'informació financera, una moneda funcional és la moneda que s'utilitza en l'entorn econòmic principal on opera una entitat. Aquest és l'entorn en què una entitat genera i gasta principalment efectiu. Heu de tenir en compte els factors principals següents a l'hora de determinar la moneda funcional d'una entitat:
La moneda que influeix principalment en els preus de venda (normalment la moneda en què es denominen i es liquiden els preus).
La moneda del país la competència i les regulacions influeixen principalment en els preus de venda.
La moneda que influeix principalment en els costos laborals i altres costos dels béns venuts (normalment la moneda en què es denominen i es liquiden els preus).
Els factors decisius menys crítics són la moneda en què una entitat reté els ingressos de les seves operacions i la moneda en què s’emeten instruments de deute i de capital.
A l’hora de determinar la moneda funcional de les operacions estrangeres d’una entitat, tingueu en compte els factors següents:
Autonomia. Si l’operació és essencialment una extensió de l’entitat informant o pot operar amb un grau d’autonomia important. La moneda funcional és, en el primer cas, la de l’entitat que informa i la posterior en la moneda local.
Proporció de transaccions. Si les transaccions de l’operació estrangera amb l’entitat informant constitueixen una proporció alta o baixa de les activitats de l’operació. La moneda funcional és, en el primer cas, l’entitat que informa i la posterior en la moneda local.
Proporció de fluxos d’efectiu. Si els fluxos d’efectiu de l’operació exterior afecten directament els fluxos d’efectiu de l’entitat informant i estan disponibles per a la seva remesa. La moneda funcional és, si és el cas, de l’entitat informant i, si no, la moneda local.
Servei de deutes. Si els fluxos de caixa d’una operació estrangera poden satisfer les seves obligacions de deute sense transferències de fons de l’entitat informant. La moneda funcional és de l’entitat informant si calen transferències de fons i, si no, la moneda local.
