Ràtio d’adequació de capital
La ràtio d’adequació de capital mesura la capacitat d’un banc per complir les seves obligacions comparant el seu capital amb els seus actius. Les autoritats reguladores supervisen aquesta ràtio per veure si hi ha algun banc en risc de fracàs. La intenció darrere del seu control és protegir el sistema financer dels efectes negatius de qualsevol fallada bancària, que inclou la protecció dels fons dels dipositants bancaris. El càlcul de la ràtio d’adequació de capital és:
(Capital de nivell 1 + Capital de nivell 2) ÷ Actius ponderats pel risc = Ràtio d'adequació del capital
El numerador del càlcul inclou capital de nivell 1 i nivell 2. El capital de nivell 1 es pot utilitzar per absorbir pèrdues sense que un banc hagi d’aturar les seves operacions. Es pot accedir al capital de nivell 2 tancant operacions i venent actius, que és un tipus de seguretat més extrem contra riscos.
El capital de nivell 1 que figura al numerador inclou el capital social ordinari, les reserves d’ingressos auditats, els beneficis fiscals futurs i els actius intangibles. El capital de nivell 2 assenyalat al numerador inclou els guanys retinguts no auditats, les provisions generals per a deutes incobrables, les reserves de revalorització, el deute subordinat perpetu, les accions preferents acumulades perpètues i el deute subordinat.
Quan aquesta ràtio és elevada, indica que un banc té una quantitat adequada de capital per fer front a pèrdues inesperades. Quan la ràtio és baixa, un banc té un major risc de fracàs i, per tant, pot ser requerit per les autoritats reguladores per afegir més capital.
