Arrendament de finançament directe
Un contracte d’arrendament de finançament directe és un acord de finançament en què l’arrendador adquireix actius i els arrenda als seus clients, amb la intenció de generar ingressos a partir dels pagaments d’interessos resultants. Segons aquest acord, l'arrendador reconeix la inversió bruta en l'arrendament i l'import relacionat dels ingressos no guanyats. La inversió bruta en l'arrendament es calcula de la manera següent:
Suma de pagaments mínims d’arrendament, menys el component de cost executori
+ Valor residual no garantit que beneficia l’arrendador
L’import dels ingressos no obtinguts és la diferència entre la inversió bruta en l’arrendament i el seu import en llibres.
Els ingressos no obtinguts es reconeixen en els beneficis durant la vigència del contracte d’arrendament. L’arrendador utilitza el mètode dels interessos per reconèixer aquella quantitat d’ingressos no guanyats que produeix una taxa de rendibilitat constant durant el termini del contracte d’arrendament.
Com a mínim un cop a l’any, l’arrendador revisa el valor residual estimat de la propietat arrendada. Si el valor residual ha disminuït i el descens és diferent del temporal, tingueu en compte el descens com a pèrdua en el període actual. Si el valor residual ha augmentat, no reconegueu cap guany.
Normalment, les entitats financeres ofereixen un contracte d’arrendament directe amb finançament, com ara empreses de lloguer d’equips. Segons aquest acord d’arrendament, l’arrendador no pot ser fabricant ni distribuïdor.
