Comptabilitat d’actius fixos
Un actiu fix és un article que té una vida útil que abasta diversos períodes d'informes i el cost supera un límit mínim determinat (anomenat límit de capitalització). Hi ha diverses transaccions comptables que cal registrar per als actius fixos, que són:
- Gravació inicial. Suposant que l’actiu s’ha comprat a crèdit, l’entrada inicial és un crèdit a comptes a pagar i un dèbit al compte d’actiu fix aplicable pel cost de l’actiu. El cost d'un actiu pot incloure els càrrecs de transport associats, els impostos sobre les vendes, els càrrecs d'instal·lació, els de proves, etc. És possible que hi hagi diversos comptes d’immobilitzat, com ara:
- Edificis
- Mobles i accessoris
- Terra
- Maquinària i equips
- Equip d'oficina
- Vehicles
- Amortització. L'import d'aquest actiu es redueix gradualment amb el temps amb les entrades d'amortització en curs. Hi ha diverses variacions en el càlcul de l’amortització, però l’enfocament més comú és el mètode lineal, on el valor estimat de recuperació es resta del cost i l’import restant es divideix pel nombre de mesos restants de la vida útil del actiu. Això genera un càrrec mensual per depreciació, per al qual l’entrada és un càrrec a la despesa d’amortització i un crèdit a la depreciació acumulada. El saldo del compte d’amortització acumulat s’aparella amb l’import del compte d’immobilitzat, cosa que redueix el saldo d’actius.
- Disposició. Al final de la vida útil d'un actiu fix, es ven o es desgasta. L’entrada consisteix a domiciliar el compte d’amortització acumulat per l’import de tots els càrrecs d’amortització fins a la data i abonar el compte d’immobilitzat per eliminar el saldo associat amb aquest actiu. Si es va vendre l’actiu, també s’ha de domiciliar el compte en efectiu per la quantitat d’efectiu rebut. Tot l'import residual necessari per equilibrar aquesta entrada es registra com a guany o pèrdua en la venda d'un actiu.