Préstecs entre empreses
Els préstecs interempreses són préstecs concedits d’una unitat de negoci d’una empresa a una altra, normalment per un dels motius següents:
Transferir efectiu a una unitat de negoci que en cas contrari experimentaria un dèficit d’efectiu
Transferir efectiu a una unitat de negoci (generalment corporativa) on els fons s’agrupen a efectes d’inversió
Per canviar efectiu dins d'unitats de negoci que utilitzen una moneda comuna, en lloc d'enviar fons des d'una ubicació estrangera que estarà subjecta a fluctuacions del tipus de canvi
L'ús de préstecs interempreses pot causar problemes fiscals, ja que la unitat de negoci emissora hauria de registrar els ingressos per interessos del préstec, mentre que la unitat receptora hauria de registrar les despeses d'interessos, que estan subjectes a les normes fiscals. A més, el tipus d’interès associat a aquest préstec hauria de ser el que es derivaria en una transacció en condicions independents amb un tercer.
Quan es crea un préstec entre empreses, s’ha de documentar completament, incloent-hi l’import del tipus d’interès a cobrar i els terminis d’amortització del principal. En cas contrari, el préstec podria considerar-se una inversió de la unitat de negoci emissora de la unitat receptora, cosa que pot crear altres problemes fiscals.
Atesa l’abast d’aquestes preocupacions fiscals, una empresa que utilitza préstecs interempreses hauria d’estar preparada per sotmetre’s a una auditoria fiscal que se centri en els motius subjacents i la documentació d’aquests préstecs.
Els préstecs interempreses es registren en els estats financers de les unitats de negoci individuals, però s’eliminen dels estats financers consolidats d’un grup d’empreses del qual formen part les unitats de negoci, mitjançant transaccions d’eliminació entre empreses.
Malgrat els problemes que s’acaben d’assenyalar, els préstecs entre empreses són extremadament útils per les següents raons:
No cal cap sol·licitud de crèdit
L'efectiu es pot fer disponible amb breu avís
Els terminis de devolució poden ser molt més llargs del que requeriria un prestador comercial
