La confirmació dels comptes a cobrar
Quan un auditor examina els registres comptables d’una empresa client, la tècnica principal per verificar l’existència de comptes a cobrar és confirmar-los amb els clients de l’empresa. L’auditor ho fa amb una confirmació dels comptes a cobrar. Es tracta d’una carta signada per un agent de l’empresa (però enviada per l’auditor) als clients seleccionats pels auditors a partir de l’informe d’envelliment dels comptes per cobrar de la companyia. La carta sol·licita que els clients es posin en contacte directament amb els auditors amb l’import total dels comptes a cobrar de l’empresa que figura als llibres a partir de la data especificada a la carta de confirmació. Normalment, l’auditor selecciona els clients per confirmar-los que tenen saldos pendents de cobrar grans, amb una consideració secundària sobre els deutes pendents, seguida d’una selecció aleatòria de clients que tenen saldos per cobrar més petits.
Atès que la informació obtinguda mitjançant confirmacions prové d'un tercer, es considera que és de més qualitat que qualsevol informació que un auditor podria haver obtingut dels registres interns de l'empresa client.
Hi ha dues formes de confirmació, que són:
Confirmació positiva. Es tracta d’una sol·licitud per donar una resposta a l’auditor, independentment de si el client està d’acord o no amb la informació de cobrament que apareix a la confirmació.
Confirmació negativa. Es tracta d’una sol·licitud per posar-se en contacte amb l’auditor només si el client té un problema amb la informació de comptes a cobrar inclosa a la confirmació. Es tracta d’una forma d’evidència menys robusta, ja que els clients tenen una inclinació a no contactar amb l’auditor, cosa que condueix a la presumpció per part de l’auditor que els clients estan d’acord amb la informació presentada sobre els comptes per cobrar.
Si els clients no retornen confirmacions a l’auditor, l’auditor pot esforçar-se considerablement per obtenir les confirmacions, atesa l’alta qualitat d’aquesta forma d’evidència. Si no hi ha manera d’obtenir una confirmació, el següent pas de l’auditor és investigar els rebuts d’efectiu posteriors, per veure si els clients han pagat les factures que no es van confirmar. Es tracta d’una forta forma secundària d’evidència que els comptes a cobrar pendents al final del període que s’estava auditant existien en aquell moment.
Si la informació rebuda d’un client varia respecte de l’import a cobrar que figura a l’informe de cobrament de l’empresa, l’auditor sol demanar a l’empresa que conciliï la diferència, per tal que l’auditor pugui emprendre accions addicionals, segons sigui necessari.
