Mètode LIFO amb valor en dòlars
El mètode LIFO amb valor en dòlars és una variació del concepte de capes de costos d’entrada i sortida. En essència, el mètode agrega informació de costos per a grans quantitats d’inventari, de manera que no cal compilar capes de cost individuals per a cada article d’inventari. En el seu lloc, es compilen capes per a grups d’elements d’inventari. Segons el mètode LIFO amb valor en dòlars, l'enfocament bàsic és calcular un índex de preus de conversió que es basa en una comparació de l'inventari de final d'any amb el cost de l'any base. El càlcul se centra en els imports en dòlars, en lloc de les unitats d’inventari.
El concepte clau del sistema LIFO amb valor en dòlars és l’índex de preus de conversió. Per calcular l'índex, seguiu aquests passos:
Calculeu el cost ampliat de l'inventari final a preus de l'any base.
Calculeu el cost ampliat de l'inventari final als preus més recents.
Dividiu el cost ampliat total als preus més recents pel cost ampliat total als preus de l'any base.
Aquests càlculs generen un índex que representa el canvi de preus des de l'any base. El càlcul s'hauria de derivar i conservar per a cada any en què una empresa utilitzi el mètode LIFO. Aquesta documentació serà necessària per justificar el càlcul del cost de l'inventari al final del període. Un cop l'índex estigui disponible, seguiu aquests passos addicionals per determinar el cost de la capa de cost LIFO en cada període successiu:
Determineu els augments incrementals de les unitats d’inventari en el següent període d’informe.
Calculeu el cost ampliat d’aquestes unitats incrementals a preus de l’any base.
Multipliqueu l'import ampliat per l'índex de preus de conversió. Això genera el cost de la capa LIFO per al següent període d'informes.
El mètode es pot utilitzar per crear índexs separats per a diversos grups d’inventari diferents. Tanmateix, atès que fer-ho augmenta la mà d’obra associada al càlcul i aplicació d’índexs de preus de conversió, és millor minimitzar el nombre d’agrupaments d’inventaris emprats.
Aquest enfocament no s’utilitza habitualment per obtenir valoracions d’inventari, per les raons següents:
Volum de càlcul. Es requereix un gran nombre de càlculs per determinar les diferències de preus durant els períodes indicats.
Emissió de l'any base. Segons la normativa de l'IRS, s'ha de localitzar un cost de l'any base per a cada nou article d'inventari afegit a l'estoc, que pot requerir una investigació considerable. Només si aquesta informació és impossible de localitzar, el cost actual també es pot considerar el cost de l'any base.
