cdestem.com

La ràtio de rotació de la inversió compara els ingressos produïts per una empresa amb el seu deute i el patrimoni net. La ràtio s’utilitza per avaluar la capacitat d’un equip directiu de generar ingressos amb una quantitat específica de finançament. La part "facturació" del terme indica el nombre de múltiples d'ingressos que es poden generar amb el nivell de finançament actual. La fórmula de la ràtio de rotació de la inversió és dividir les vendes netes entre tots els fons propis i el deute pendent. El càlcul és:

Vendes netes ÷ (Patrimoni net + Deute pendent) = Ràtio de rotació de la inversió

Per exemple, una empresa té 2.000.000 de dòlars en vendes netes, 700.000 dòlars en capital propi i 300.000 dòlars en deute a llarg termini. La seva ràtio de rotació d’inversions és de 2: 1.

Hi ha diversos problemes que cal tenir en compte amb aquesta relació, que són:

• No relacionat amb els beneficis. La capacitat de generar volum de vendes no significa que una empresa també generi beneficis, ja que pot estar incorrent en despeses excessives. Per tant, pot haver-hi una ràtio de rotació d’inversions excepcional que s’uneixi a les pèrdues en curs.

• Pot no extrapolar. Una empresa pot tenir una ràtio de facturació històrica excel·lent, però l’addició de més fons pot no produir la mateixa taxa de rotació. Això passa quan s’ha maximitzat el nínxol de mercat original i s’ha de redirigir el finançament addicional a un segment de mercat menys familiar.

• No comparable. Aquesta ràtio no es pot utilitzar per comparar empreses ubicades en diferents indústries. Una indústria pot requerir una forta base d’actius fixos i, per tant, requereix una gran inversió, mentre que una altra indústria pot no necessitar cap actiu fix, de manera que es necessiten menys fons per produir la mateixa quantitat de vendes.