Despeses d’esgotament
La despesa d’esgotament és un càrrec contra beneficis per l’ús de recursos naturals. El càlcul de la despesa consisteix a multiplicar el nombre d’unitats consumides dels recursos naturals pel cost per unitat. El cost per unitat es deriva agregant el cost total per comprar, explorar i desenvolupar els recursos naturals, dividit pel nombre total d’unitats que s’espera que s’extreuran.
Per exemple, una empresa minera de carbó ha comprat drets de minerals per 10.000.000 de dòlars i ha gastat 2.000.000 de dòlars addicionals per desenvolupar la propietat. La firma preveu extreure 500.000 tones de carbó. Segons aquesta informació, la taxa d’esgotament serà de 12.000.000 de dòlars dividida per 500.000 tones, o 24 dòlars per tona. En el període més recent, l’empresa va extreure 1.000 tones, per les quals la despesa relacionada amb l’esgotament és de 24.000 dòlars.
El concepte d’esgotament s’utilitza amb més freqüència a les indústries mineres, de la fusta i del petroli i el gas, on es capitalitzen els costos d’exploració i desenvolupament, i és necessari l’esgotament com a sistema lògic per carregar aquests costos a despesa.
