Definició de les relacions d’activitat
Les relacions d’activitat mesuren el grau d’utilització dels actius d’una organització per generar ingressos. Una organització ben gestionada minimitza el seu ús de comptes a cobrar, inventari i actius fixos, tot generant la major quantitat possible d’ingressos. Les ràtios d'activitat més habituals són les següents:
Ràtio de rotació de cobraments. Es tracta de vendes de crèdit dividides per la mitjana de comptes a cobrar. Una ràtio elevada indica que l’empresa és selectiva a l’hora de vendre només als clients de més qualitat, estableix condicions de pagament conservadores i recapta de manera agressiva les factures vençudes.
Ràtio de rotació d’inventaris. Aquest és el cost de les mercaderies venudes dividit per l’inventari mitjà. Hi ha moltes maneres d’aconseguir una alta ràtio de rotació, inclosa la venda només d’un nombre reduït d’unitats de conservació d’estocs, mitjançant un sistema de producció just a temps i la venda ràpida de matèries primeres i productes acabats no utilitzats a preus reduïts.
Ràtio de rotació d’actius fixos. Es tracta de vendes dividides per l’immobilitzat mitjà. Es pot aconseguir una alta proporció subcontractant el treball de producció, mantenint un excés d’equip mínim a l’abast i augmentant la taxa d’utilització dels equips existents.
Ràtio de rotació de deutes. Es tracta de les compres totals de proveïdors dividides per la mitjana de comptes a pagar. Aquesta taxa de rotació es pot millorar mitjançant la negociació de terminis de pagament més llargs amb els proveïdors.
El millor és traçar les ràtios d’activitat d’un negoci en una línia de tendència, per veure si hi ha canvis a llarg termini en el grau de gestió dels actius. Les corporacions millor gestionades mostren una millora contínua i gradual d’aquestes ràtios, ja que la direcció troba més maneres de millorar les capacitats del negoci.
Una possible preocupació per posar èmfasi en les ràtios d’activitat és que la direcció podria dirigir un negoci excessivament escàs, sense donar-li marge per respondre quan hi hagi una crisi. Aquesta és una preocupació especial amb els actius fixos, on pot tenir sentit mantenir a l'abast l'excés de capacitat per protegir-se contra les pujades de demanda i la fallada d'altres equips.
Les ràtios d’activitat també es coneixen com a ràtios d’eficiència.
