Ràtio de Doomsday
La ràtio de judici final és la mesura més conservadora de la capacitat d’una empresa per pagar les seves obligacions a curt termini. El nom es deriva de la suposició que, si una empresa estigués a la vora de la fallida, podria pagar les seves factures ara mateix? La ràtio no s’utilitza realment amb aquest propòsit, sinó per determinar l’adequació de la quantitat d’efectiu disponible. La ràtio és especialment útil quan es fa un seguiment en una línia de tendència, per veure si la quantitat de memòria intermèdia disminueix amb el pas del temps, cosa que indica una possible crisi de liquiditat en un futur proper.
El càlcul de la ràtio de judici final és agregar efectiu i equivalents (elements immediatament convertibles en efectiu) i dividir per l’import total del passiu corrent. La fórmula és:
(Efectiu + Equivalents en efectiu) ÷ Passiu corrent = ràtio de Doomsday
Un negoci que utilitzi aquest mesurament probablement adoptarà les pràctiques més conservadores de gestió d’efectiu, per tal de reforçar la quantitat d’efectiu disponible en tot moment. Una funció de tresoreria més ben gestionada amb bones capacitats de previsió d’efectiu és més probable que inverteixi l’excés d’efectiu en instruments que no es puguin convertir tan fàcilment en efectiu, cosa que resulta en una ràtio de judici final del judici inferior.
Un problema amb aquesta ràtio és que els saldos d’efectiu i passiu poden variar considerablement dins d’un període d’informe únic, de manera que pot tenir sentit utilitzar saldos mitjans tant per al numerador com per al denominador del període de mesura. A més, la proporció no té en compte els actius que estan a punt de convertir-se en efectiu ni els passius incipients; en altres paraules, la ràtio es basa en la situació immediata, no en una projecció de saldos i passius d’efectiu, fins i tot un o dos dies en el futur.
Termes similars
La proporció Doomsday també es coneix com arelació d’efectiu.
