Sistema d'assentament vinculat continu
El sistema de liquidació vinculada contínua està dissenyat per mitigar el risc associat a la liquidació de transaccions de divises. La liquidació de divises presenta un risc d’incompliment d’una de les parts abans que s’hagi completat la transacció, ja que la liquidació es realitza a través de comptes als bancs corresponents dels països on s’emeten les monedes corresponents. Com que els diversos sistemes nacionals de pagament es troben a diferents zones horàries del món, és probable que es liquidi un costat d'una transacció de divises abans que l'altre costat de la transacció. Per exemple, els pagaments en dòlars es liquiden més tard que els pagaments en euros, que al seu torn es liquiden més tard que els pagaments en iens. Per tant, algú que compra en dòlars i paga en euros haurà liquidat la part euro del pagament abans de rebre cap dòlar. Si la contrapart fallés enmig d'aquesta transacció, l'iniciador de la transacció hauria pagat dòlars però hauria perdut els euros compensatoris. Aquest risc s’anomena risc de liquidació.
Per evitar aquest risc i accelerar també el procés de liquidació, diversos bancs importants es van unir per crear el sistema de liquidació contínua lligada (CLS). El sistema està operat per CLS Bank International, del qual els bancs fundadors són accionistes. Altres bancs poden presentar les seves transaccions de canvi a través d’aquests bancs membres. Les següents monedes es poden liquidar al sistema CLS:
Dòlar australià
Shekel israelià
Rand sud-africà
Lliura britànica
Iens japonesos
Dòlar de Singapur
Dòlar canadenc
Va guanyar el coreà
Corona sueca
Corona danesa
Peso mexicà
Franc suís
Euro
Dòlar neozelandès
Dòlar americà
Dòlar de Hong Kong
Corona noruega
CLS manté un compte amb el banc central que controla cadascuna de les divises anteriors. A més, cada banc membre de CLS té el seu propi compte a CLS, que es subdivideix en un subcompte per a cada moneda. Els bancs membres envien les seves transaccions de divises a CLS, que utilitza un sistema de liquidació brut per domiciliar el compte d’un participant en una moneda, alhora que acrediten el seu compte en una moneda diferent. Si un banc membre té una posició de dèbit neta en una moneda concreta, CLS requereix que tingui saldos suficients en els seus altres subcomptes (menys un marge petit per tenir en compte les possibles fluctuacions dels tipus de canvi durant el dia) per actuar com a garantia posició de dèbit. Si la posició de dèbit d’un banc membre supera el límit predeterminat, aquest banc ha de reposar el seu compte secundari a la moneda que tingui la posició de dèbit.
El flux del procés de liquidació de CLS consisteix en que els bancs membres enviïn la informació de les transaccions de divises a CLS durant el dia, després del qual CLS crea un calendari de pagaments nets que els bancs membres han de pagar a CLS. A continuació, CLS processa les dues parts de cada transacció de divises individual, de manera que es carrega el compte d’un banc membre, mentre que s’acredita el compte d’un altre banc membre. CLS processa aquestes transaccions segons la primera entrada, la primera sortida. Si, durant la seqüència de processament, la posició d’efectiu d’un banc membre amb CLS és massa baixa, CLS deixarà de banda i posposarà les transaccions restants fins que el banc membre proporcioni fons addicionals.
Un cop CLS hagi completat aquest procés, torna a transferir els saldos actualitzats de les liquidacions als comptes que els bancs membres tenen als bancs centrals dels seus països d’origen. Atès que aquests pagaments són el resultat de l’agregació de multitud de transaccions més petites, són netes. Aquest processament s'ha de completar durant un període de cinc hores que cobreixi l'horari comercial superposat dels sistemes d'assentament nacionals participants.
Com afecta CLS a la corporació? Ofereix al tresorer informació exacta sobre quan es produiran els assentaments en diverses monedes, que abans era difícil predir amb precisió. Amb una millor informació de liquidació de divises, el personal de tresoreria ara pot optimitzar la seva estratègia d’inversió a curt termini.