Control detectiu
Un control de detectius està dissenyat per localitzar problemes després que s’hagin produït. Un cop detectats els problemes, la direcció pot prendre mesures per mitigar el risc que es tornin a produir en el futur, generalment alterant el procés subjacent. Un exemple de control detectiu és el recompte d’inventari físic, que pot detectar casos en què l’inventari real és inferior al que s’indica als registres comptables. Un altre exemple és la conciliació bancària, que permet detectar retirades inesperades d’un compte bancari.
Es considera que un control detectiu és menys robust que un control preventiu, ja que un control preventiu evita que es produeixin pèrdues, mentre que un control detectiu pot provocar pèrdues inicials abans que es puguin implementar canvis correctius.
