Definició de la relació àcid-prova
La proporció de proves d’àcid compara els actius més curts d’una empresa amb els seus passius a curt termini. La intenció d'aquesta proporció és avaluar si una empresa té efectiu suficient per pagar les seves obligacions immediates. Si no és així, hi ha un risc important d’incompliment. La fórmula és:
(Efectiu + Valors negociables + Comptes a cobrar) ÷ Passius corrents = Ràtio de prova d’àcid
Per exemple, una empresa té 50.000 dòlars en efectiu, 80.000 dòlars en valors negociables i 270.000 dòlars en comptes a cobrar, que es compensen amb 100.000 dòlars de passius corrents. El càlcul de la seva relació àcid-test és:
(50.000 dòlars en efectiu + 80.000 dòlars de valors + 270.000 dòlars per cobrar) ÷ 100.000 dòlars Passius corrents
= 4:1
La ràtio és més útil en aquelles situacions en què hi ha alguns actius que tenen liquiditat incerta, com ara inventari. És possible que aquests elements no es puguin convertir en efectiu durant algun temps i, per tant, no s’han de comparar amb els passius corrents. En conseqüència, la ràtio s’utilitza habitualment per avaluar les empreses de les indústries que utilitzen grans quantitats d’inventari, com ara el sector minorista i el fabricant. És menys útil en empreses de serveis, com ara empreses d’Internet, que tendeixen a mantenir grans saldos de caixa.
Tot i que en general és fiable, la proporció pot donar indicacions incorrectes en les situacions següents:
Quan una empresa té una línia de crèdit no utilitzada. En aquest cas, pot tenir poc o cap efectiu a la mà i, tot i així, pot recórrer a l’efectiu de la línia de crèdit per pagar les seves factures.
Quan es retardin els passius corrents. Per definició, els passius corrents inclouen els passius pendents del proper any. Un passiu pendent al final d’aquest període encara apareix al denominador, tot i que no hi hagi necessitat immediata de pagar-lo.
Termes similars
La relació àcid-prova també es coneix com a relació ràpida i àcid.
