El balanç horitzontal
Un balanç horitzontal utilitza columnes addicionals per presentar més detalls sobre els actius, passius i recursos propis d’una empresa. El format d’aquest format de balanç és el següent:
A la primera columna es detallen totes les línies de comanda dels actius per als quals hi ha saldos finals.
La segona columna conté els números associats a aquests recursos.
A la tercera columna es detallen totes les partides de la línia de passiu i, a continuació, les partides de la renda variable per a les quals hi ha saldos finals.
La quarta columna indica els números associats a aquests passius i partides de patrimoni net.
El total de tots els actius de la segona columna ha de coincidir amb el total de tots els passius i partides de patrimoni de la quarta columna.
El balanç horitzontal funciona millor quan hi ha diverses línies de comanda a presentar, ja que el format de presentació permet obtenir línies de comanda addicionals. Si es presenten menys línies de comanda, és més habitual presentar el balanç en format vertical, on les línies de comanda d’actiu, passiu i patrimoni net s’agrupen en una sola columna. Per canviar del mode de presentació horitzontal al mode vertical, pot ser necessari consolidar algunes de les línies de comanda al mode de presentació horitzontal.
És difícil ampliar el format horitzontal per presentar la posició financera d’una empresa durant més d’un període, ja que els períodes addicionals ocuparan tant espai que la presentació es fa difícil de llegir, ateses les petites mides de lletra que s’han d’utilitzar. En conseqüència, en els casos en què s’ha de presentar la posició financera de períodes múltiples, és habitual adoptar el format de balanç vertical, on hi ha més espai per a columnes addicionals.
Tant el format horitzontal com el vertical són formes de presentació acceptables.