Estructura organitzativa funcional

L’estructura organitzativa funcional organitza les activitats d’un negoci al voltant d’àrees d’especialització. Per exemple, pot haver-hi un departament de màrqueting que se centri únicament en activitats de màrqueting, un departament comercial que només es dediqui a activitats comercials i un departament d’enginyeria que només dissenyi productes i instal·lacions de fabricació. L’estructura organitzativa funcional és el mode d’organització dominant a les empreses més grans, ja que aquestes entitats fan front a volums de producció i producció tan grans que cap altra forma d’estructura organitzativa seria gairebé tan eficient. És particularment eficaç en les situacions següents:

  • Gran volum de vendes de productes o serveis estandarditzats

  • Reducció del nivell de canvis dins de la indústria

  • Gran base d’immobilitzat fix

  • Quantitat mínima d'introduccions de línies de productes completament noves

  • Canvis mínims a causa de la moda o altres canvis de gust o tecnologia

  • La competència es basa principalment en el cost

En altres paraules, aquest sistema funciona bé en un entorn estable.

Exemple de l’estructura d’organització funcional

ABC International acaba de superar els 10 milions de dòlars en vendes i el seu president creu que aquest és un bon moment per reestructurar el negoci per millorar l'eficiència mitjançant l'especialització laboral. En conseqüència, agrupa els empleats a les següents àrees funcionals:

  • Departament de comptabilitat

  • Departament corporatiu

  • Departament d'Enginyeria

  • Departament d'instal·lacions

  • Departament de Recursos Humans

  • Departament de relacions amb inversors

  • Departament legal

  • Departament de producció

  • Departament de relacions públiques

  • Departament de compres

  • Departament de vendes i màrqueting

Avantatges de l’estructura d’organització funcional

Dels següents avantatges, el primer és el més important; l'estructura funcional pot introduir una gran eficiència en les operacions d'un negoci. Els avantatges són:

  • Eficiències. Quan es permet als empleats centrar-se en una àrea funcional específica amb exclusió de tota la resta, poden aconseguir eficiències significatives en termes de flux de processos i mètodes de gestió.

  • Cadena de comandament. Hi ha una cadena de comandament molt clara en aquesta estructura, de manera que tothom sap quines decisions se li permet prendre i quines lliurar als seus supervisors.

  • Promocions. És més fàcil establir trajectòries professionals per als empleats i controlar el seu progrés cap als objectius esbossats per a les seves àrees funcionals.

  • Especialització. Una empresa pot utilitzar aquest enfocament per cultivar un grup d’especialistes extraordinaris que poden impactar fortament sobre les funcions de l’empresa.

  • Formació. És més fàcil controlar i actualitzar la formació dels empleats quan es concentren en àrees funcionals estretes.

Inconvenients de l’estructura d’organització funcional

Tot i els avantatges de l'estructura organitzativa funcional, també pot alterar el procés fonamental i el flux de decisions dins d'una empresa, amb els resultats següents:

  • Creixement ràpid. Quan una empresa creix ràpidament i, per tant, modifica les seves operacions contínuament per satisfer les condicions canviants, l’estructura funcional pot reduir la velocitat amb què es fan els canvis. Això es deu al fet que les sol·licituds de decisions han de traslladar l'estructura organitzativa a un decisor i, posteriorment, retrocedir fins a la persona que sol·licita una decisió; si hi ha diversos nivells a l'estructura organitzativa, això pot trigar molt de temps.

  • Temps de cua. Quan els processos creuen els límits de diverses àrees funcionals, els temps de cua afegits per cada àrea poden augmentar considerablement el temps necessari per completar una transacció sencera.

  • Responsabilitat. Amb tants especialistes implicats en un procés, és difícil atribuir la culpa a un producte específic o servei defectuós a qualsevol persona.

  • Sitges. Hi ha una tendència cap a una comunicació deficient entre les diferents sitges funcionals dins d’una empresa, tot i que això es pot mitigar mitjançant l’ús d’equips multifuncionals.

  • Petites empreses. Aquest enfocament no és necessari a les petites empreses, on els empleats poden ser responsables individualment de moltes funcions.

  • Mirador especialitzat. Quan tothom de l’empresa s’uneix a grups de sitges funcionals, queden poques persones capaces de veure la direcció estratègica total de l’empresa, cosa que pot resultar en un procés de presa de decisions molt difícil.


$config[zx-auto] not found$config[zx-overlay] not found