Comptabilització dels costos d’emissió de deutes
Una organització pot incórrer en diversos costos quan emet deutes amb inversors. Per exemple, quan s’emeten bons, l’emissor assumirà costos comptables, legals i de subscripció per fer-ho. La comptabilitat adequada d’aquests costos d’emissió de deutes consisteix a reconèixer-los inicialment com a actiu i després carregar-los a despeses durant la vida dels bons. La teoria darrere d’aquest tractament és que els costos d’emissió van crear un benefici de finançament per a l’emissor que durarà diversos anys, de manera que la despesa s’hauria de reconèixer durant aquest període. Per exemple, si es produeixen costos de 40.000 dòlars per emetre bons que tinguin una vida útil de 10 anys, els 40.000 dòlars s’han de capitalitzar i, a continuació, carregar-los a la despesa (amortitzada) a un ritme de 4.000 dòlars anuals durant els propers 10 anys.
La mecànica d’aquesta comptabilitat consisteix a domiciliar en primer lloc un compte d’actius d’emissió de deutes, com ara els costos d’emissió de deutes, mentre s’acredita el compte a pagar per reconèixer el passiu associat. Això significa que els costos d'emissió apareixeran inicialment al balanç de l'entitat emissora. A continuació, a intervals regulars, es carrega una part de l’actiu en concepte de despeses mitjançant el càrrec al compte de despeses de despeses d’emissió de deutes i l’acreditació del compte d’actius de despeses d’emissió de deutes. En fer-ho, es desplaça gradualment el cost del balanç al compte de pèrdues i guanys. Si l’emissor opta per amortitzar el seu deute anticipadament, els costos associats d’emissió de deutes que encara no s’han carregat en concepte de despesa s’incrementen al mateix temps.
Un tractament comptable alternatiu consisteix a carregar tots els costos d’emissió de deutes a la vegada. Aquesta opció està disponible quan l’import d’aquests costos és tan baix que són immaterials als resultats indicats al compte de pèrdues i guanys de l’emissor.
