Anàlisi del fons de maniobra
L’anàlisi del capital circulant s’utilitza per determinar la liquiditat i la suficiència dels actius corrents en comparació amb els passius corrents. Aquesta informació és necessària per determinar si una organització necessita finançament addicional a llarg termini per a les seves operacions o si ha de planejar canviar l'excés d'efectiu a vehicles d'inversió a llarg termini.
La primera part de l’anàlisi del capital de treball és examinar els terminis en què s’han de pagar els passius corrents. Això es pot discernir més fàcilment examinant un informe de comptes a pagar antics, que divideix els deutes en dipòsits de 30 dies. En revisar el format d’aquest informe per mostrar dipòsits de temps més petits, és possible determinar les necessitats d’efectiu per intervals de temps molt més curts. El calendari d'altres obligacions, com ara els passius acumulats, es pot incloure a més d'aquesta anàlisi per proporcionar una visió detallada de quan s'han de pagar les obligacions.
A continuació, realitzeu la mateixa anàlisi dels comptes a cobrar, utilitzant l'informe de comptes a cobrar antics i també amb dipòsits de temps a curt termini. El resultat d'aquesta anàlisi haurà de ser revisat per a aquells clients que tinguin un historial de pagament tardà, de manera que l'informe reveli una avaluació més precisa dels possibles fluxos d'efectiu entrants.
Un pas més és examinar qualsevol inversió per veure si hi ha restriccions sobre la rapidesa amb què es poden vendre i convertir en efectiu. Finalment, reviseu detalladament l’actiu de l’inventari per estimar el temps que passarà abans que aquest actiu pugui convertir-se en productes acabats, vendre’s i rebre diners en efectiu dels clients. És molt possible que el període necessari per convertir l'inventari en efectiu sigui tan llarg que aquest actiu sigui irrellevant des de la perspectiva de poder pagar els passius corrents.
La següent gran activitat consisteix a enllaçar aquestes anàlisis juntes en una previsió d’efectiu modificada a curt termini, mitjançant períodes de temps molt breus, com ara intervals de cada tres a cinc dies. Si hi ha una escassetat de la quantitat d’efectiu disponible en qualsevol dipòsit de temps, caldrà planificar un pagament endarrerit a un proveïdor o bé obtenir efectiu suficient amb deute nou o patrimoni net per compensar la manca.
Cal fer una anàlisi d’aquest tipus de circulant a intervals regulars i en curs.
