Actiu no corrent
Un actiu no corrent és un actiu que no s’espera que es consumeixi en un any. Si una empresa té una elevada proporció d’actius no corrents a corrents, pot ser un indicador de poca liquiditat, ja que pot ser necessària una gran quantitat d’efectiu per donar suport a les inversions en actius no corrents.
Alguns actius no corrents, com ara la terra, poden tenir teòricament vides útils il·limitades. Un actiu no corrent es registra com a actiu quan es produeix, en lloc de carregar-lo a la vegada. Es poden utilitzar depreciació, esgotament o amortització per reduir gradualment l'import d'un actiu no corrent al balanç.
En una indústria intensiva en capital, com la refinació de petroli, una gran part de la base d’actius d’una empresa pot estar formada per actius no corrents. Per contra, una empresa de serveis que requereixi una quantitat mínima d’actius fixos pot tenir pocs o cap actiu no corrent.
Els actius no corrents s’agrupen en diverses partides del balanç i s’enumeren després de tots els actius corrents, però abans del passiu i del patrimoni net.
Alguns exemples d’actius no corrents són:
Valor de devolució en efectiu de l’assegurança de vida
Inversions a llarg termini
Immobilitzat intangible (com ara patents)
Immobilitzat material (com ara equipament i béns immobles)
Bona voluntat
Hi ha més risc associat als actius no corrents que als actius corrents, ja que poden disminuir en el seu valor durant els seus períodes de tinença prolongats. Una reducció excessiva del valor pot comportar un càrrec per deteriorament.
