El mètode de descompte
El mètode de descompte pot fer referència a dues possibles aplicacions, ambdues que impliquen activitats de préstec. Una sol·licitud consisteix a reduir l'import pagat per un bo per augmentar el tipus d'interès associat per a l'inversor, mentre que l'altra sol·licitud consisteix en l'emissió d'un import reduït del préstec per compensar la deducció inicial dels interessos a pagar. Amb més detall, aquestes dues aplicacions del mètode de descompte són les següents:
Bons. El mètode de descompte es refereix a la venda d’un bo amb un descompte al seu valor nominal, de manera que un inversor pot obtenir un tipus d’interès efectiu més gran. Per exemple, un bo de 1.000 dòlars que es pot bescanviar en un any té un tipus d’interès del cupó del 5%, però el tipus d’interès del mercat és del 7%. Per tant, un inversor només acceptarà comprar el bo, amb el seu pagament anual d’interessos de 50 dòlars, a un preu de 714,29 dòlars (calculat com a 50 dòlars dividit pel 7%). Per tant, 714,29 $ x 7% = 50 $.
Deute. El mètode de descompte es refereix a l’emissió d’un préstec a un prestatari, amb l’import eventual dels interessos a pagar ja deduït del pagament. Per exemple, un prestatari pot acordar prestar 10.000 dòlars de fons segons el mètode de descompte a un tipus d’interès del 5% durant un any, cosa que significa que el prestador paga només 9.500 dòlars al prestatari. El prestatari està obligat a pagar la totalitat dels 10.000 dòlars al final de l'any. Aquest enfocament genera un tipus d'interès efectiu més elevat per al prestador, ja que el pagament dels interessos es calcula sobre la base d'un import superior al que s'ha pagat al prestador. A l'exemple, el tipus d'interès efectiu va ser del 5,3% (calculat com a interessos de 500 dòlars, dividit per 9.500 dòlars pagats al prestatari).
La primera interpretació del terme és l’ús més comú del mètode de descompte.
