Maximització de la riquesa
La maximització de la riquesa és el concepte d’augmentar el valor d’una empresa per augmentar el valor de les accions que tenen els seus accionistes. El concepte requereix que l’equip directiu d’una empresa busqui contínuament els rendiments més elevats possibles dels fons invertits al negoci, tot mitigant qualsevol risc de pèrdua associat. Això requereix una anàlisi detallada dels fluxos d'efectiu associats a cada inversió potencial, així com una atenció constant a la direcció estratègica de l'organització.
L’evidència més directa de maximització de la riquesa són els canvis en el preu de les accions d’una empresa. Per exemple, si una empresa gasta fons per desenvolupar una valuosa propietat intel·lectual nova, és probable que la comunitat d’inversions reconegui els futurs fluxos d’efectiu positius associats a aquesta nova propietat licitant el preu de les accions de la companyia. Es poden produir reaccions similars si una empresa informa que continuen augmentant el flux de caixa o els beneficis.
S'ha criticat el concepte de maximització de la riquesa, ja que tendeix a impulsar una empresa a prendre accions que no sempre són en el millor interès dels seus grups d'interès, com ara proveïdors, empleats i comunitats locals. Per exemple:
Una empresa pot minimitzar la seva inversió en equips de seguretat per estalviar diners, posant en risc els treballadors.
Una empresa pot enfrontar-se contínuament amb els proveïdors en la cerca sense restriccions dels preus de peces més baixos possibles, cosa que provoca que alguns proveïdors deixin de funcionar.
Una empresa només pot invertir quantitats mínimes en controls de contaminació, cosa que provoca danys ambientals a la zona circumdant.
A causa d’aquest tipus de qüestions, l’alta direcció pot considerar que cal allunyar-se de l’única recerca de maximització de la riquesa i, en canvi, prestar atenció a altres qüestions. El resultat probablement serà una reducció modesta de la riquesa dels accionistes.
Tenint en compte els problemes que s’han assenyalat aquí, la maximització de la riquesa s’ha de considerar només un dels objectius que ha de complir una empresa, en lloc del seu únic objectiu.