Facturar i retenir
Una transacció de facturació i retenció és aquella en què el venedor no envia mercaderies al comprador, però encara registra els ingressos relacionats. Els ingressos només es poden reconèixer segons aquest acord si s’han complert diverses condicions estrictes. En cas contrari, hi ha el risc de reconèixer els ingressos de manera fraudulenta massa aviat. A la Comissió de Valors i Borses (SEC) no li agrada aquest tipus de transaccions i normalment no ho permet, ja que els ingressos normalment només es reconeixen quan s’envien mercaderies al comprador.
La SEC requereix que es compleixin tots els criteris següents abans que es permeti la transacció de factures i retencions:
Els riscos de propietat han passat al comprador
El comprador s’ha compromès per escrit a comprar la mercaderia
El comprador ha sol·licitat que el venedor retingui la mercaderia i té una raó comercial per fer-ho
Hi ha una data de lliurament prevista per a la mercaderia que és raonable
No queda cap obligació que el venedor hagi de complir
Els béns no es poden utilitzar per omplir les comandes d'altres clients i, per tant, s'han separat
La mercaderia ha d’estar completa
Per fer les coses encara més difícils, la SEC assenyala que es consideraran els següents factors addicionals:
Mesura en què el venedor modifica els termes normals d’aquesta transacció
Història del venedor d’utilitzar transaccions de factures i retencions
El grau de pèrdua del comprador si posteriorment disminueix el valor de mercat dels béns en poder
Mesura en què es pot assegurar el risc de participació del venedor
La mesura en què la possessió dels béns del venedor crea realment una venda contingent que el comprador podria rebutjar
El tema també s'aborda al Contractes amb clients estàndard comptable, que és el mateix tant en els PCGA com en les NIIF. Aquesta norma estableix que totes les condicions següents han de ser presents perquè el venedor pugui reconèixer els ingressos segons un acord de facturació:
Raó adequada. Hi ha d’haver una raó important per la qual el venedor segueixi emmagatzemant la mercaderia, com ara a petició directa del client.
Ús alternatiu. El venedor no ha de poder redirigir la mercaderia, ni a altres clients ni per a ús intern.
Complet. El producte ha d’estar complet en tots els aspectes i a punt per ser transferit al client.
Identificació. La mercaderia s’ha d’haver identificat específicament com a propietat del client.
Segons un acord de facturació, el venedor pot tenir l’obligació d’executar-se com a custòdia dels béns que es conserven a les seves instal·lacions. Si és així, és possible que el venedor hagi d’assignar una part del preu de la transacció a la funció de custòdia i reconèixer aquests ingressos al llarg del període de custòdia.
