La fórmula Altman Z Score
L’Altman Z Score s’utilitza per predir la probabilitat que una empresa falli en els propers dos anys. La fórmula es basa en la informació que es troba al compte de pèrdues i guanys i al balanç d’una organització; com a tal, es pot derivar fàcilment a partir d’informació disponible habitualment. La puntuació Z es basa en la liquiditat, la rendibilitat, la solvència, l’activitat comercial i l’apalancament del negoci objectiu. Donada la facilitat amb què es pot trobar la informació requerida, el Z Score és una mètrica útil per a un foraster que té accés als estats financers d’una empresa. En la seva forma original, la fórmula de la puntuació Z és la següent:
Z = 1,2A x 1,4B x 3,3C x 0,6D x 0,99E
Les lletres de la fórmula designen les mesures següents:
A = Capital circulant / Actius totals [Mesura la quantitat relativa dels actius líquids]
B = Resultats acumulats / Actius totals [Determina la rendibilitat acumulada]
C = Beneficis abans d’interessos i impostos / Total actiu [mesura els beneficis fora dels efectes dels impostos i de l’apalancament]
D = Valor de mercat del patrimoni net / Valor comptable del passiu total [incorpora els efectes d’una disminució del valor de mercat de les accions d’una empresa]
E = Vendes / Actius totals [mesura la rotació d’actius]
Una puntuació Z superior a 2,99 significa que l'entitat que es mesura està fora de perill de la fallida. Una puntuació inferior a 1,81 significa que una empresa té un risc considerable d’entrar en fallida, mentre que les puntuacions entremig s’han de considerar una bandera vermella per possibles problemes. El model ha demostrat ser raonablement precís a l’hora de predir la fallida futura de les entitats analitzades.
Aquest sistema de puntuació es va dissenyar originalment per a empreses fabricants amb actius d’1 milió de dòlars o més. Atesa la naturalesa orientada al model, des de llavors s’ha modificat per aplicar-lo a altres tipus d’organitzacions.
Aquest enfocament per avaluar les organitzacions és millor que utilitzar només una proporció única, ja que reuneix els efectes de diversos elements: actius, beneficis i valor de mercat. Com a tal, és el més utilitzat pels creditors i prestadors per determinar el risc associat a l’extensió de fons a clients i prestataris.
