Què són les NIIF?
Les NIIF són l'abreviació de les Normes Internacionals d'Informació Financera. Les NIIF són el marc comptable internacional per organitzar i informar adequadament la informació financera. Es deriva dels pronunciaments del International Accounting Standards Board (IASB), amb seu a Londres. Actualment és el marc comptable obligatori a més de 120 països. Les NIIF requereixen que les empreses presentin els seus resultats financers i la seva posició financera seguint les mateixes regles; això significa que, tret de qualsevol manipulació fraudulenta, hi ha una considerable uniformitat en la informació financera de totes les empreses que utilitzen les NIIF, cosa que facilita la comparació i el contrast dels seus resultats financers.
Les NIIF les utilitzen principalment les empreses que informen dels seus resultats financers a qualsevol part del món excepte els Estats Units. Els principis comptables generalment acceptats (GAAP) són el marc comptable utilitzat als Estats Units. Els PCGA es basen molt més en regles que les NIIF. Les NIIF se centren més en els principis generals que els GAAP, cosa que fa que el conjunt de treball de les NIIF sigui molt més petit, net i fàcil d’entendre que els GAAP.
Les NIIF cobreixen una àmplia gamma de temes, inclosos:
Presentació d'estats financers
Reconeixement d’ingressos
Beneficis per l'empleat
Costos del préstec
Impostos sobre la renda
Inversió en associades
Inventaris
Immobilitzat fix
Actius intangibles
Arrendaments
Plans de prestacions de jubilació
Combinacions de negocis
Tipus de canvi
Segments operatius
Fets posteriors
Comptabilitat específica del sector, com ara els recursos minerals i l'agricultura
Hi ha diversos grups de treball que redueixen gradualment les diferències entre els marcs comptables GAAP i NIIF, de manera que finalment hauria d’haver diferències menors en els resultats reportats d’una empresa si canvia entre els dos marcs. Hi ha una intenció declarada de fusionar finalment els GAAP amb les NIIF, però això encara no s'ha produït.
Hi haurà un cost reduït per a les empreses una vegada que els dos marcs comptables estiguin més alineats, ja que no hauran de pagar perquè els seus estats financers siguin reformulats per mostrar els resultats de l’altre marc en els casos en què hagin d’informar els seus resultats en ubicacions on cal l’altre marc.
