La finalitat del balanç
L’objectiu del balanç és revelar l’estat financer d’una empresa a partir d’un moment determinat. L'estat mostra el que té una entitat (actius) i quant deu (passiu), així com l'import invertit en el negoci (patrimoni net). Aquesta informació és més valuosa quan els balanços de diversos períodes consecutius s'agrupen, de manera que es poden veure les tendències de les diferents línies de comanda.
Hi ha diversos subconjunts d'informació que es poden utilitzar per entendre l'estat financer a curt termini d'una organització. Quan es compara el subtotal d’actius corrents amb el subtotal de passius corrents, es pot estimar si una empresa té accés a fons suficients a curt termini per pagar les seves obligacions a curt termini.
També es pot comparar l’import total del deute amb l’import total del patrimoni net que figura al balanç, per veure si la relació deute / patrimoni resultant indica un nivell d’endeutament perillosament alt. Aquesta informació és especialment útil per als prestadors i creditors, que volen saber si l'extensió de crèdit addicional pot comportar un deute incobrable.
Als inversors els agrada examinar la quantitat d’efectiu del balanç per veure si hi ha prou disponible per pagar-los un dividend. Tot i això, és possible que aquest judici s’hagi d’ajustar en funció de la necessitat d’invertir fons addicionals al negoci.
Un adquirent potencial d'una empresa examina un balanç per veure si hi ha cap actiu que podria ser eliminat sense perjudicar el negoci subjacent. Per exemple, l’adquirent pot comparar el saldo d’inventari reportat amb les vendes per obtenir un nivell de rotació d’inventari, que pot indicar la presència d’un excés d’inventari. La mateixa comparació es pot aplicar als comptes a cobrar. O bé, es pot comparar el total d’actius fixos amb les vendes per obtenir una mesura de rotació d’actius fixos, que després es compara amb les millors empreses de la mateixa indústria per veure si la inversió en actiu fix és massa elevada.
En resum, l’objectiu del balanç és bàsicament revelar l’estat financer d’una organització, però els usuaris poden centrar-se en informació diferent de l’extracte, en funció de les seves pròpies necessitats.
