Prova de sostre
La prova del sostre és un mètode utilitzat per evitar que el cost capitalitzat d’una empresa excedeixi el seu valor subjacent. L’utilitza un productor de petroli i gas que utilitza el mètode del cost complet per tenir en compte els seus costos. Segons la prova del sostre, l'import net dels costos en un centre de costos no pot excedir la suma dels elements assenyalats en el càlcul següent:
+ El valor actual dels ingressos nets futurs estimats, menys les despeses futures estimades per desenvolupar i produir reserves provades, amb una taxa de descompte del 10%
+ El cost de qualsevol propietat que no s’amortitzi
+ El menor de cost o el valor raonable estimat de les propietats no demostrades que s’inclouen en els costos amortitzats
- Els efectes de l’impost sobre la renda associats a diferències entre la base comptable i fiscal de les propietats excloses i les immobles no demostrades que s’estan amortitzant
Si es supera un límit del centre de costos, l'import sobrant es carregarà en concepte de despesa. Si posteriorment augmenta el límit del centre de costos, no es podrà restablir l'import amortitzat.