Finançament de magatzems de camp
Un acord d'emmagatzematge de camp utilitza l'inventari d'una empresa com a garantia d'un préstec. L'inventari que s'ha d'utilitzar com a garantia es separa de la resta de l'inventari mitjançant una tanca i tots els moviments d'inventari dins i fora d'aquesta zona estan estrictament controlats. Com a alternativa, l’inventari es pot emmagatzemar en un magatzem públic. Les lleis estatals sobre embargament solen exigir que els signes al voltant de la zona segregada indiquin clarament que hi ha un embargament a l’inventari emmagatzemat dins.
Quan es venen articles d’aquest estoc, els ingressos es paguen a l’empresa financera que dóna suport a l’acord de finançament de magatzems de camp. Si el valor de l'inventari disponible disminueix per sota de l'import del préstec pendent, el prestatari haurà de pagar immediatament la diferència a l'empresa financera.
Normalment, es designa una persona per supervisar el flux d’inventari dins i fora de la zona segregada. Si es permet un acord més fluix, pot ser acceptable fer un recompte regular de l'inventari i proporcionar actualitzacions a l'empresa financera.
Des del punt de vista del finançament, el cost total dels fons associats al finançament de magatzems de camp és elevat. La raó és que s’ha de gastar tanta mà d’obra per rastrejar els moviments d’inventari. A causa del cost, aquesta forma de finançament no es considera generalment fins que no s’han explorat altres alternatives de finançament. No obstant això, un dels avantatges d’aquest acord és que una empresa financera no sol imposar cap pacte sobre el funcionament del negoci, tal com pot imposar un prestador més tradicional.
El perfil d’una empresa que pot trobar útil el finançament de magatzems de camp és una organització les vendes de les quals creixen ràpidament i que té uns marges prou elevats en les vendes de productes per poder absorbir els alts costos de l’acord. A mesura que les vendes d’aquest tipus de negoci van madurant gradualment, la companyia pot passar de l’acord de finançament cap a un préstec bancari o línia de crèdit més tradicionals.
