cdestem.com

Un sistema d’escombrat d’efectiu (també conegut com a agrupació física) està dissenyat per traslladar l’efectiu dels comptes bancaris perifèrics d’una empresa a un compte de concentració central, des del qual es pot invertir més fàcilment. En concentrar l’efectiu en un sol lloc, una empresa pot col·locar fons en instruments financers més grans a taxes de rendiment més altes. Està previst que els barrits d’efectiu es produeixin al final de cada dia laborable, cosa que significa que pot produir-se un nombre considerable de transaccions d’escombrat al llarg d’un any.

L’escombrat d’efectiu es pot automatitzar sempre que una empresa mantingui tots els seus comptes bancaris en un sol banc, on el banc pugui controlar els saldos del compte. Atès que ara hi ha diversos bancs que abasten països sencers, no és especialment difícil localitzar bancs que puguin proporcionar serveis integrals a grans regions geogràfiques.

El compte de saldo zero

Una forma d’implementar un sistema d’escombrat d’efectiu és el compte de saldo zero (ZBA). Un ZBA sol ser un compte corrent que es finança automàticament des d’un compte central per un import suficient per cobrir els xecs presentats. Per fer-ho, el banc calcula l'import de tots els xecs presentats contra un ZBA i els paga amb un dèbit al compte central. A més, si es fan ingressos en un compte ZBA, l'import del dipòsit es trasllada automàticament al compte central. A més, si un compte subsidiari té un saldo de dèbit (sobregirat), l’efectiu es trasllada automàticament del compte central al compte subsidiari per un import suficient per tornar el saldo del compte a zero. A més, els saldos de comptes subsidiaris es poden establir en un import objectiu específic, en lloc de zero, de manera que es mantingui una mica d’efectiu residual en un o més comptes.

Hi ha tres possibles transaccions ZBA, que es produeixen automàticament:

• L’excés d’efectiu es transfereix a un compte central
• Els efectius necessaris per complir les obligacions de pagament es desplacen del compte central als comptes corrents enllaçats
• Els efectius necessaris per compensar els saldos de dèbit es desplacen del compte central als comptes enllaçats

El resultat net d’una ZBA és que una empresa reté la major part del seu efectiu en una ubicació central i només es destina efectiu d’aquest compte central per pagar les necessitats immediates.

Regles d’escombrat

Es poden establir diverses regles en un sistema d’escombrat d’efectiu per adaptar-se als requeriments d’efectiu de l’entitat empresarial que utilitza cada compte, així com per minimitzar el cost del sistema. Les regles solen abordar:

• Freqüència. Es poden eliminar diners en efectiu d’alguns comptes a intervals més llargs que en altres comptes. Alguns comptes acumulen efectiu molt lentament i només requereixen un arrasament ocasional.
• Escombraries de llindar. L'efectiu només es pot escombrar quan el saldo en efectiu d'un compte arriba a un nivell determinat. Això minimitza el cost d’iniciar escombraries per quantitats d’efectiu molt petites.
• Saldos objectiu. Es pot deixar una quantitat designada d’efectiu en un compte per garantir que sempre hi hagi un saldo determinat. Això pot requerir l'enviament de diners en efectiu a un compte, en lloc de l'escombrada de sortida habitual. Els saldos objectius són útils quan es compleixen les necessitats operatives del dia a dia a través d’un compte. Per exemple, un banc local pot extreure automàticament la seva comissió de servei mensual d’un compte i cobrarà una comissió de descobert si el compte no conté cap efectiu per pagar la comissió de servei.

Problemes d’escombrat

L’escombrat d’efectiu no s’ha d’intervenir a la lleugera quan es trasllada efectiu entre els comptes de diverses entitats empresarials, i especialment quan es trasllada efectiu a través de les fronteres nacionals. L’escombrat d’efectiu pot causar els següents problemes relacionats amb els interessos:

• Reconeixement dels ingressos per interessos. Algunes jurisdiccions tributàries locals prendran excepció si una empresa reconeix tots els seus ingressos per interessos a nivell corporatiu, ja que l’efectiu que va generar els ingressos per interessos es troba a nivell subsidiari. Per compensar aquest problema, tots els interessos obtinguts haurien de ser assignats de nou a les filials en funció de l'import del seu efectiu que es va utilitzar per generar els ingressos.
• Reconeixement de despeses d'interessos. Com va passar amb els ingressos per interessos, algunes jurisdiccions tributàries volen registrar un càrrec per interessos contra aquelles filials que necessitaven una infusió d’efectiu per evitar una situació de descobert. El càrrec per interessos s’ha de basar en el tipus d’interès pagat per l’empresa pel seu deute; si no hi ha cap deute, utilitzeu el tipus d’interès del mercat.