Definició de factorització | Factorització de factures
El factoratge és l’ús dels comptes a cobrar d’una entitat endeutada com a base per a un acord de finançament amb un prestador. El prestatari està disposat a acceptar un acord de factoring quan necessiti efectiu abans de les condicions de pagament en què els seus clients estan obligats a pagar. Normalment, els factors estan disposats a avançar els fons amb força rapidesa en aquest tipus d’acord.
Es pretén que aquest tipus d’endeutament sigui a curt termini, de manera que els fons prestats es paguin tan bon punt els clients a pagar els comptes per cobrar associats. Un acord de factoring es pot ampliar transmetent constantment un nou conjunt de comptes a cobrar; en aquest cas, un prestatari pot tenir un nivell base de deute sempre present, sempre que pugui mantenir un import equivalent a cobrar.
Les comissions associades a la factoring són força elevades, cosa que fa que aquesta sigui una de les alternatives de finançament més costoses disponibles. En conseqüència, els prestataris solen revisar altres tipus de contractes de finançament abans de recórrer a la factoring com a opció. Tot i això, els prestadors més tradicionals poden rebutjar un negoci d’arrencada sense antecedents corporatius i, per tant, han d’utilitzar el factoring com a principal via per accedir a l’efectiu.
Hi ha diverses variacions en el concepte de factoring, que són:
El prestador té el control. El prestador avança un cert percentatge dels saldos a cobrar al prestatari i es compromet a cobrar els comptes a cobrar. El prestador controla tots els comptes a cobrar dels clients del prestatari i envia els pagaments a la ubicació designada del prestador. Aquest enfocament redueix el risc d’impagament per al prestador.
El prestatari té el control. Els comptes a cobrar s’utilitzen essencialment com a garantia d’un avançament d’efectiu d’un prestador, però el prestatari manté el control sobre els comptes a cobrar i cobra dels clients. Aquest enfocament és menys visible per als clients.
Des de la perspectiva del prestatari, hi ha un fort al·licient per evitar que els clients coneguin qualsevol acord de factoring, ja que el factoring dóna l’aspecte que el negoci té finances inestables. Tanmateix, atorgar el control del prestatari sobre les partides a cobrar fa que sigui menys probable que el prestador pugui cobrar les partides a cobrar en cas d’impagament del prestatari. Per tant, hi ha una tensió inherent entre les parts pel que fa a la forma d’establir un acord de factoring.
