cdestem.com

Els beneficis fantasma són guanys generats quan hi ha una diferència entre els costos històrics i els costos de substitució. El problema sorgeix més sovint quan s’utilitza el sistema de capes de costos FIFO (first in, first out), de manera que el cost de l’inventari més antic es carrega en concepte de despesa quan es ven un producte. Si hi ha una diferència entre aquest cost històric i el cost actual al qual es pot substituir, es diu que la diferència és un benefici fantasma.

Per exemple, una empresa ven un giny verd. L’empresa utilitza el sistema de capes de costos FIFO i la capa de cost més antiga del giny verd indica que el giny costa 10 dòlars. El giny es ven per 14 dòlars, de manera que el benefici sembla ser de 4 dòlars. Tot i això, el cost de reemplaçament del giny és de 13 dòlars, de manera que si el giny s’hagués venut a un cost de reemplaçament, el benefici hauria estat d’1 dòlar. Per tant, el benefici de 4 dòlars mitjançant FIFO es compon d'un benefici fantasma de 3 dòlars i un benefici real d'1 dòlar.

Els administradors han de ser conscients dels beneficis fantasmes, especialment quan hi ha una diferència substancial entre les capes de cost antigues i els costos de substitució. Un cop eliminades les velles capes de costos, és possible que els gestors trobin que els seus nivells de beneficis reportats disminueixen sobtadament.

Quan una empresa utilitza el sistema de capes de costos LIFO (last in first out, first out out), els costos històrics més recents es carreguen en concepte de despesa, de manera que hi hauria d’haver poca diferència entre aquests costos i els costos actuals de substitució. Per tant, els beneficis fantasma tendeixen a reduir-se en un entorn LIFO. L’única excepció és quan s’utilitzen les capes de cost més noves i s’accedeix a capes de cost anteriors, en aquest cas és més probable que es produeixin beneficis fantasmes.