cdestem.com

Descripció general dels costos directes

El cost directe és una forma especialitzada d’anàlisi de costos que només utilitza costos variables per prendre decisions. No considera els costos fixos, que se suposa que estan associats als períodes de temps en què es van produir. El concepte de cost directe és extremadament útil per a decisions a curt termini, però pot donar lloc a resultats perjudicials si s’utilitza per a la presa de decisions a llarg termini, ja que no inclou tots els costos que poden aplicar-se a una decisió a llarg termini. En resum, el cost directe és l’anàlisi de costos incrementals. Els costos directes s’il·lustren amb més facilitat mitjançant exemples, com ara:

• Els costos realment consumits en fabricar un producte
• L’increment incremental dels costos quan augmenteu la producció
• Els costos que desapareixen en tancar una línia de producció
• Els costos que desapareixen en tancar tota una filial

Els exemples mostren que els costos directes poden variar en funció del nivell d'anàlisi. Per exemple, si esteu revisant el cost directe d'un sol producte, l'únic cost directe pot ser el dels materials utilitzats en la seva construcció. Tanmateix, si teniu previst tancar una empresa sencera, els costos directes són tots els costos que ha incorregut aquesta empresa, inclosos tots els costos de producció i administratius. El punt principal que cal recordar és que un cost directe és qualsevol cost que canvia com a resultat d’una decisió o d’un canvi de volum.

Usos de costos directes

El cost directe és molt útil com a eina d’anàlisi. Totes les decisions següents impliquen l’ús de costos directes com a aportacions als models de decisió. No contenen assignacions de despeses generals, que no només són irrellevants per a moltes decisions a curt termini, sinó que poden ser difícils d’explicar a algú no format en comptabilitat.

• Inversions en automatització. Un escenari habitual és que una empresa inverti en equips de producció automatitzats per tal de reduir la quantitat que paga al seu personal de mà d’obra directa. En els costos directes, la informació clau que s’ha de recollir és el cost laboral incremental de qualsevol empleat que es donarà de baixa, així com els costos del nou període que s’hauran d’incórrer com a part de la compra d’equips, com ara la depreciació de l’equip i els costos de manteniment.
• Informes de costos. El cost directe és molt útil per controlar els costos variables, ja que podeu crear un informe d'anàlisi de variància que compareu el cost variable real amb el que hauria d'haver estat el cost variable per unitat. Els costos fixos no s’inclouen en aquesta anàlisi, ja que s’associen al període en què es produeixen, i tampoc no són els costos directes.
• Rendibilitat del client. Alguns clients necessiten gran assistència, però també fan comandes tan grans que una empresa encara obté un benefici considerable de la relació. Si hi ha situacions que requereixen recursos, és lògic calcular de tant en tant quants diners guanya realment l’empresa de cada client. Aquesta anàlisi pot revelar que l'empresa seria millor eliminar alguns dels seus clients, encara que això comporti una disminució notable dels ingressos.
• Informes d’inventari intern. Els principis comptables generalment acceptats i les normes internacionals d’informació financera requereixen que una empresa assigni costos indirectes al seu actiu d’inventari amb finalitats d’informació externa. L'assignació de despeses generals pot requerir un temps prolongat per completar-se, de manera que és relativament habitual que els controladors de l'empresa evitin actualitzar l'assignació de despeses generals durant els períodes d'informes en què no hi haurà informes externs. En lloc d’això, depenen principalment de les actualitzacions directes de costos, o bé eviten tots els canvis en l’assignació de despeses generals, o fan una estimació aproximada de l’assignació general de despeses correcta en funció d’una proporció de costos directes i fan un ajust més precís quan arriba un període que l’empresa ha d’informar dels estats financers a tercers.
• Relació benefici-volum. El cost directe és útil per traçar canvis en els nivells de beneficis a mesura que canvien els volums de vendes. És relativament senzill crear una taula de costos directes que assenyali els nivells de volum en què es produiran costos directes addicionals, de manera que la direcció pugui estimar la quantitat de beneficis en diferents nivells d’activitat corporativa.
• Subcontractació. El cost directe és útil per decidir si es fabrica un article a casa o es manté una capacitat interna o si se subcontracta. Si la decisió implica la fabricació pròpia o en altres llocs, és crucial determinar quants efectius i quines màquines s’eliminaran; en molts casos, aquests recursos simplement es traslladen a altres llocs de l’empresa, de manera que no es millora el benefici net en traslladar la producció a un proveïdor.

Problemes de costos directes

El cost directe és una eina d’anàlisi, però només es pot utilitzar per a certs tipus d’anàlisi. En algunes situacions, pot proporcionar resultats incorrectes. En aquesta secció es descriuen els problemes clau de costos directes que hauríeu de tenir en compte. Ells són:

• Informes externs. El cost directe està prohibit per a la notificació de costos d’inventari tant pels principis comptables generalment acceptats com per les normes internacionals d’informació financera. Això vol dir que no podeu informar del cost de l'inventari com si només inclogués els costos directes; també heu d’incloure una assignació adequada de costos indirectes. Si utilitzeu els costos directes per a la presentació d'informes externs, s'inclourien menys costos a l'actiu d'inventari del balanç, cosa que provocaria que es carreguessin més despeses en el període actual.
• Augment de costos. De vegades, el cost directe s’orienta a si augmentar la producció en una quantitat específica per acceptar una comanda addicional del client. Als efectes d'aquesta decisió específica, l'analista sol assumir que el cost directe de la decisió serà el mateix que el cost històric. No obstant això, el cost pot augmentar. Per exemple, si una màquina ja funciona al 80% de la capacitat i una decisió proposada augmentarà el seu ús fins al 90%, aquesta diferència incremental pot resultar en un augment desproporcionat del cost de manteniment de la màquina. Per tant, tingueu en compte que un escenari específic de costos directes pot contenir costos que només siguin rellevants en un interval estret; fora d’aquest rang, els costos poden ser substancialment diferents.
• Costos indirectes. El cost directe no té en compte els costos indirectes, ja que està dissenyat per a decisions a curt termini on no s’espera que canviïn els costos indirectes. No obstant això, tots els costos canvien a llarg termini, cosa que significa que una decisió que pugui afectar una empresa durant un llarg període de temps hauria d’abordar els canvis a llarg termini en els costos indirectes. En conseqüència, si una empresa utilitza una sèrie continuada d’anàlisis de costos directes per impulsar les seves decisions de preus, pot acabar amb una estructura de preus global que sigui massa baixa per pagar els seus costos generals.
• Rang rellevant. Una anàlisi de costos directes normalment només és vàlida dins de les limitacions del nivell de capacitat actual. Requereix una forma més sofisticada d’anàlisi de costos directes per tenir en compte els canvis en els costos a mesura que augmenten els volums de vendes o de producció.

El cost directe és una excel·lent eina d’anàlisi. Gairebé sempre s’utilitza per crear un model per respondre a una pregunta sobre quines accions ha de fer la direcció. No és una metodologia de costos per construir estats financers; de fet, les normes comptables exclusivament exclouen el cost directe de la presentació d'informes d'estats financers. Per tant, no compleix la funció d'un sistema de costos estàndard, costos de processos o costos de treballs, que contribueixen a canvis reals en els registres comptables. En lloc d’això, s’utilitza per extreure informació pertinent de diverses fonts i agregar la informació per ajudar la direcció amb qualsevol nombre de decisions tàctiques. És molt útil per a decisions a curt termini i menys útil quan es tracta d’un període de temps a llarg termini, especialment en situacions en què l’empresa ha de generar marges suficients per pagar una gran quantitat de despeses generals. Tot i que la informació útil i de costos directes és problemàtica en situacions en què els costos incrementals poden canviar significativament o en els quals els costos indirectes poden ser pertinents per a la decisió.

Termes similars

El cost directe també es coneix com a cost variable, cost de contribució i cost marginal.