Actiu diferit
Un actiu diferit és una despesa que es realitza per endavant i que encara no s’ha consumit. Sorgeix d'una de les dues situacions:
Període de consum curt. La despesa es fa amb antelació i s’espera que l’article comprat es consumeixi d’aquí a uns mesos. Aquest actiu diferit es registra com una despesa prepagada, de manera que apareix inicialment al balanç com a actiu corrent.
Llarg període de consum. La despesa es fa amb antelació i no s’espera que l’article comprat es consumeixi completament fins que no hagin passat un gran nombre de períodes d’informació. En aquest cas, és més probable que l’actiu diferit es registri com a actiu a llarg termini al balanç.
Alguns exemples de despeses que es tracten habitualment com a actius diferits són:
Assegurança prepagada
Lloguer prepagament
Publicitat prepagada
Despeses d’emissió de bons
La raó per tractar les despeses com a actius diferits és que, en cas contrari, es cobrarien a la despesa abans de consumir els beneficis relacionats, cosa que comportaria un reconeixement de despeses excessivament alt en períodes anteriors d’informe i un reconeixement de despeses excessivament baix en períodes posteriors.
El concepte d’actiu diferit no s’aplica quan una empresa utilitza la base comptable d’efectiu, ja que les despeses es registren com a despeses tan bon punt es paguen segons aquest mètode. Per tant, aquests conceptes es carregarien en concepte de despesa alhora sota la base de la comptabilitat.
És fàcil oblidar-se de les partides d’actiu diferit que figuren en el balanç, cosa que significa que tendeix a haver-hi una gran amortització d’aquestes partides al final de l’exercici, quan els auditors examinen els comptes. Per evitar aquesta cancel·lació potencialment gran, feu un seguiment de tots els elements d’actius diferits d’un full de càlcul, concilieu els imports del full de càlcul amb el saldo del compte que apareix al llibre major al final de cada període d’informe i ajusteu el saldo del compte (normalment amb un càrrec periòdic a despesa) segons sigui necessari.
Per evitar la mà d’obra associada al seguiment d’actius diferits, considereu la possibilitat d’adoptar una política comptable segons la qual les despeses que es situen per sota d’un import mínim es carreguen automàticament a la despesa.
