cdestem.com

L'enfocament de la renda residual és la mesura dels ingressos nets que obté una inversió per sobre del llindar establert per la taxa mínima de rendiment assignada a la inversió. Es pot utilitzar com una manera d'aprovar o rebutjar una inversió de capital o per estimar el valor d'una empresa.

Exemple de l'enfocament de la renda residual

ABC International ha invertit 1 milió de dòlars en els actius assignats a la seva filial a Idaho. Com a centre d’inversió, la instal·lació es jutja en funció del seu retorn dels fons invertits. La filial ha de complir un objectiu anual de retorn de la inversió del 12%. En el seu període comptable més recent, Idaho ha generat un benefici net de 180.000 dòlars. El retorn es pot mesurar de dues maneres:

• Retorn de la inversió. El retorn de la inversió d’ABC és del 18%, que es calcula com el benefici de 180.000 dòlars dividit per la inversió d’1 milió de dòlars.

• Ingressos residuals. La renda residual és de 60.000 dòlars, que es calcula com el benefici que supera la taxa mínima de retorn de 120.000 dòlars (12% x 1 milió de dòlars).

Què passa si el gerent del centre d’inversions d’Idaho vol invertir 100.000 dòlars en equips nous que generin un retorn de 16.000 dòlars a l’any? Això proporcionaria uns ingressos residuals de 4.000 dòlars, que supera la quantitat mínima del 12% del llindar de retorn. Això seria acceptable per a la direcció, ja que es centra en generar una quantitat incremental d’efectiu.

Però, què passa si ABC avalua les seves possibles inversions en funció del percentatge de retorn de la inversió? En aquest cas, el centre d’inversions d’Idaho està generant actualment un retorn de la inversió del 18%, de manera que fer una nova inversió que generarà un retorn del 16% reduirà el retorn global de la inversió de la instal·lació al 17,8% (benefici total de 196.000 dòlars / 1,1 milions de dòlars en total). inversió): que podria ser motiu per rebutjar la inversió proposada.

Per tant, l’enfocament de la renda residual és millor que l’enfocament del retorn de la inversió, ja que accepta qualsevol proposta d’inversió que excedeixi el retorn mínim de la inversió requerit. Per contra, l’enfocament del retorn de la inversió tendeix a produir el rebuig de qualsevol projecte la rendibilitat projectada de la qual sigui inferior a la taxa mitjana de rendibilitat del centre de beneficis, fins i tot si la rendibilitat projectada és superior a la taxa de retorn mínima requerida.

Consideracions addicionals

És possible que l’enfocament de la renda residual no sigui tan superior com s’ha indicat en l’exemple anterior, per dos motius:

• Si una empresa només disposa d’una quantitat limitada d’efectiu disponible per a la inversió en actius, pot ser que hagi d’utilitzar diversos criteris de selecció per establir la millor combinació possible d’inversions, que no es poden basar en ingressos residuals. També es poden considerar altres factors, com la mitigació del risc i el compliment de la normativa ambiental.

• Sota l’anàlisi del rendiment, l’únic factor que importa és l’impacte d’una proposta d’inversió sobre la capacitat d’una empresa per augmentar el seu rendiment total (ingressos menys costos totalment variables). Segons aquest concepte, el focus principal està en millorar el rendiment mitjançant l'operació de coll d'ampolla o en reduir les despeses d'explotació. Aquesta anàlisi requereix una consideració de l'ús del coll d'ampolla per la probable combinació de productes que es fabriquen i els seus marges. Es tracta d’una anàlisi molt més detallada del que es contempla en l’enfocament de la renda residual més simplista.

• Si el mètode de la renda residual es calcula a partir d’estimacions de resultats futurs, hi ha el risc que les estimacions siguin tan inexactes que facin que els resultats de l’anàlisi siguin invàlids.

Significats alternatius

En finances personals, la renda residual es refereix a la quantitat d’efectiu que queda després d’haver pagat totes les factures. Aquesta interpretació la fan servir sovint els prestamistes per determinar si una persona té la capacitat de suportar pagaments d’un altre préstec.