Comptabilitat fiduciària
La comptabilitat fiduciària consisteix a registrar les transaccions associades a un fideïcomís o entitat patrimonial i emetre informes periòdics sobre l’estat de l’entitat. Aquesta comptabilitat es gestiona en efectiu, on es registren efectius quan es reben i es registren desemborsaments i distribucions quan es paga.
Una gran part del treball comptable del fiduciari implica determinar si els ingressos i els desemborsaments s’han d’assignar als ingressos o al principal. Els ingressos són diners o béns rebuts com a rendibilitat actual d’un actiu principal, mentre que el principal és béns mantinguts en fideïcomís per distribuir-los posteriorment a un beneficiari restant. Les regles sobre com assignar rebuts i desemborsaments es poden incloure al document de testament o fideïcomís corresponent; en cas contrari, el fiduciari utilitza les regles establertes a la Llei de renda i ingressos uniformes (modificada pel govern estatal aplicable).
A més, un acord de testament o fideïcomís pot tenir un esquema de distribució únic que varia des de l’enfocament estàndard d’emetre ingressos periòdicament fins al beneficiari d’ingressos, i el beneficiari restant rep el principal en una data posterior. Per tant, la comptabilitat associada a un patrimoni o fideïcomís específics podria ser completament única del que es necessita per a altres finques o fideïcomisos.
Com a mínim un cop a l’any, el fiduciari emet una comptabilitat fiduciària a tots els beneficiaris del fiduciari. No hi ha un format fix per a aquest document, però normalment conté el següent:
Portada i resum de comptes
Calendari de rebuts
Calendari de desemborsaments
Calendari de distribucions
Calendari de guanys i pèrdues
Començament i finalització dels horaris dels recursos disponibles
Una altra qüestió de comptabilitat fiduciària és el concepte de valor comptable. En la majoria dels marcs comptables, això significa simplement el valor comptable actual d’un actiu, però en un sistema de comptabilitat fiduciari significa que s’ha valorat de nou el valor d’un actiu després d’un esdeveniment concret, com ara l’inici de l’administració d’un administrador, de manera que els canvis posteriors en valor d’actiu es pot atribuir a aquest administrador específic.
El fiduciari també pot haver de tenir en compte les transferències entre ingressos i principal. Aquestes transaccions poden ser necessàries per pagar despeses importants, fer inversions de capital significatives o pagar per l’endeutament de la confiança.
