Decisió no rutinària
Una decisió no rutinària és una opció que es fa per fer front a una situació tàctica no repetitiva. Aquestes decisions solen implicar situacions que queden fora dels procediments operatius normals d’una empresa. Quan es produeix aquesta situació, els procediments operatius obliguen a retirar la decisió del flux operatiu normal i enviar-la a un gestor per a la seva resolució. Alguns exemples d’aquestes decisions no rutinàries són:
Si s’ofereix crèdit a un client la situació financera de la qual és feble
Si cal modificar el calendari de producció per fer front a una comanda ràpida del client
Si s’accepta una comanda del client per a un producte no estàndard que requereixi un processament especial
Quan una empresa té un conjunt complet de procediments operatius estàndard, hi hauria d’haver relativament poques decisions no rutinàries, ja que la majoria de les decisions han estat explicades pels procediments.
Algunes decisions no rutinàries no es poden estandarditzar. En canvi, algú ha de prendre una decisió sobre quina alternativa tàctica ha de prendre. Per exemple, un gerent ha de decidir si deixa de vendre un producte o si el fabrica internament o el fa produir un tercer. Aquestes decisions normalment impliquen una anàlisi dels costos i marges implicats, així com de les projeccions futures.
