Definició de l'estructura organitzativa
L’estructura organitzativa és el conjunt de regles que s’utilitzen per delimitar com es controlen les tasques dins d’una organització. Aquestes regles indiquen les relacions d’informes entre càrrecs, així com la manera de delegar i controlar el treball. L'estructura també controla el flux d'informació a través de l'empresa. El tipus d’estructura adoptada es pot indicar gràficament en un organigrama. Les dues classificacions generals de l'estructura organitzativa són:
Centralitzat. La presa de decisions es concentra a la part superior de l’organització, amb nivells més baixos de l’entitat que expliquen com implementar aquestes decisions. Aquest enfocament és més comú en les grans organitzacions que operen en indústries que no experimenten molts canvis. En aquesta estructura, la informació s’agrega a la part superior i es distribueix de manera selectiva a través de l’organització.
Descentralitzat. La presa de decisions es difon a tota l’empresa, cosa que provoca menys nivells dins de l’estructura organitzativa. Aquest enfocament funciona millor quan l’organització ha de ser més àgil en la presa de decisions. En aquesta estructura, la informació es comparteix de manera més democràtica a tota l’organització.
Més específicament, una empresa pot adoptar una de les estructures organitzatives següents que s’adapta per funcionar millor dins del seu entorn empresarial específic:
Funcional. Aquest enfocament divideix l’empresa en departaments, de manera que cada àrea d’especialització està sota el control d’un gerent diferent. Per exemple, pot haver-hi departaments separats de comptabilitat, enginyeria, compres, producció i distribució. Aquesta és l’estructura organitzativa més comuna.
Orgànica. Aquest enfocament té una estructura d’informes extremadament plana, on l’àmbit de control del gestor típic engloba un gran nombre d’empleats. Les interaccions entre els empleats tendeixen a ser horitzontals a tota l’organització, en lloc de verticals entre capes de gestors i els seus informes directes.
Divisional. Aquest enfocament crea estructures organitzatives separades per donar servei a diferents regions geogràfiques o línies de productes. S'utilitza en organitzacions més grans. Hi pot haver estructures funcionals o orgàniques dins d’una divisió.
Matriu. Aquest enfocament permet als empleats tenir múltiples responsabilitats en diverses àrees funcionals. Quan s’implementa correctament, pot donar lloc a una organització eficaç. No obstant això, és confús per als empleats i, per tant, poques vegades s’utilitza.
