Definició del sostre de preus
Un límit de preu és un límit del preu més alt que es pot cobrar. Aquest límit el sol imposar una entitat governamental per tal de posar a disposició de les persones amb pocs ingressos béns i serveis essencials. Per exemple, un govern podria imposar un límit de preus a les rendes cobrades a les propietats residencials dins dels seus límits o a determinats productes alimentaris que es considerin essencials. La intenció darrere de la imposició d’un sostre és mantenir els preus assequibles per als consumidors de renda baixa.
Un efecte secundari comú d’un límit de preus és que disminueix el nivell d’oferta, de manera que hi ha escassetat de béns o serveis que estan subjectes al límit. Això crea un desequilibri artificial entre l'oferta i la demanda, que pot arribar a ser tan greu que el govern que imposa el sostre consideri necessari elevar el preu màxim permès. Aquesta escassetat apareix perquè el sostre de preus no genera un benefici suficient perquè els productors generin més dels béns o serveis que es controlen.
Un altre efecte secundari és que es desenvolupa un mercat negre on els consumidors disposats a pagar més diners que el preu imposat obtindran il·legalment els béns o serveis desitjats a un preu més alt. Quan els proveïdors dels articles controlats pel preu trobin que poden guanyar substancialment més al mercat negre, encara estaran menys inclinats a vendre al límit de preus imposat, cosa que crea un major desequilibri entre l’oferta i la demanda.
Un altre resultat d'un límit de preus és que els venedors intentaran eludir el preu màxim cobrant taxes addicionals. Per exemple, podrien cobrar una taxa administrativa, una taxa de manipulació o un recàrrec de combustible. En tots aquests casos, la intenció és augmentar els seus ingressos totals tot mantenint teòricament els límits legals de la llei. Aquest enfocament és menys descaradament il·legal que vendre al mercat negre.
El resultat final d’un límit de preus imposat és que els venedors intenten conservar els seus beneficis reduint la qualitat dels seus productes. Per exemple, un llogater en una zona controlada per la renda podria minimitzar la despesa en manteniment de la propietat, mentre que el venedor de productes al forn podria incloure farina de menys qualitat en els productes venuts.
En resum, un sostre de preus tendeix a imposar restriccions artificials al mercat, que tant els compradors com els venedors poden evitar.
