Apalancament positiu
L’apalancament positiu sorgeix quan una empresa o un individu pren prestats fons i, a continuació, inverteix els fons a un tipus d’interès superior al tipus al qual es van demanar prestats. L’ús de palanquejament positiu pot augmentar considerablement el retorn de la inversió del que seria possible si només s’invertís mitjançant fluxos de caixa interns.
Per exemple, una persona pot demanar prestat 1.000.000 de dòlars a un tipus d’interès del 8% i invertir els fons al 10%. El diferencial del 2% és un apalancament positiu que donarà lloc a ingressos de 20.000 dòlars per a la persona, abans dels efectes dels impostos sobre la renda.
No obstant això, el palanquejament pot esdevenir negatiu si disminueix la taxa de rendiment dels fons invertits o si augmenta el tipus d’interès dels fons prestats. En conseqüència, el concepte de palanquejament positiu és menys arriscat quan es fixen els dos elements (el tipus d’endeutament i el tipus d’inversió). La quantitat de palanquejament està subjecta a variabilitat quan els dos elements són variables. En aquest darrer cas, un inversor pot comprovar que els rendiments de la inversió es mouen enormement en un curt període de temps.
El millor moment per aprofitar el palanquejament positiu és quan hi ha els dos factors següents:
- El tipus d’endeutament és molt inferior al tipus d’inversió; i
- És relativament fàcil demanar prestat fons
Quan existeix aquest entorn de "diners fluixos", espereu que els inversors especulatius tinguin prestats grans quantitats d'efectiu. Quan més endavant l’entorn creditici s’estrenyi, espereu que un nombre creixent d’aquests inversors es converteixi en insolvent ja que el seu palanquejament positiu es torna negatiu i no poden suportar els seus passius. En un entorn de préstecs més estret, com a mínim, espereu que els inversors venguin les seves inversions i usin els fons resultants per amortitzar els seus préstecs de major interès.
