cdestem.com

Quan s’enfronta a un dilema moral, es pot confiar en una de les teories relatives a l’ètica. Una de les etapes de la teoria del desenvolupament moral, que va ser concebuda per Lawrence Kohlberg a partir del 1958 i que es va ampliar durant molts anys després, es va basar en com les persones tendeixen a justificar les seves accions quan s’enfronten a dilemes morals. La seva tesi subjacent va ser que les persones passen per sis etapes de desenvolupament del seu raonament moral, sent cada etapa successiva més útil per respondre a dilemes morals. En totes les etapes, la base principal per a una etapa de desenvolupament és la justícia. Una persona avança a través de les diverses etapes en funció de la seva formació i experiències vitals.

Kohlberg va idear sis etapes de desenvolupament moral, que s’agrupen en tres nivells de moral. Aquests nivells són morals preconvencionals, convencionals i postconvencionals. Va afirmar que el comportament moral és més responsable, coherent i previsible per a les persones amb nivells superiors de desenvolupament moral. A més, una vegada que una persona aconsegueix una etapa superior, és bastant estrany que la persona regressi, perquè cada etapa proporciona una perspectiva més completa i diferenciada que els seus predecessors.

Nivell preconvencional

El nivell preconvencional de desenvolupament moral es troba principalment en els nens. Aquí, el judici d'una acció moral es basa principalment en les conseqüències directes que es visiten sobre l'individu; en altres paraules, les decisions es basen únicament en l'impacte en la persona que pren la decisió. La primera etapa del desenvolupament moral és l’obediència i el càstig, ja que el focus se centra en les conseqüències directes d’una acció a emprendre. Així, es considera que una acció és moralment errònia quan la persona és castigada per fer-la. Per exemple, un nen s’assabenta que no hauria de beure alcohol, perquè està fonamentat per fer-ho. Quan el càstig associat a una acció és més sever de l'habitual, es considera que l'acció que va provocar el càstig és inusualment dolenta. Aquesta línia de raonament impediria que un nen participés en qualsevol activitat que tingués conseqüències negatives directes en el passat.

La segona etapa del desenvolupament moral es basa en l’interès propi, on les decisions es basen en allò que la persona creu que és el seu millor interès, tot i que sense tenir en compte l’impacte sobre la reputació o les relacions amb els altres. En aquest punt, una persona és gairebé totalment egocèntrica en la presa de decisions, on la preocupació pels altres no és una consideració a menys que fer-ho desencadeni una acció que l’ajudi. Per exemple, un adolescent roba diners d’un altre estudiant a l’escola. Si ho fa, augmenta el seu saldo en efectiu, però a costa del nen que ja no pot menjar.

Quan un adult no ha superat el nivell preconvencional de desenvolupament moral, cal establir amb claredat i aplicar rígidament les normes del lloc de treball per garantir el seu compliment. A més, l’alt nivell d’autocentrament en aquesta etapa fa que un adult sigui bastant inadequat per a un càrrec directiu.

Nivell convencional

El nivell convencional de desenvolupament moral es pot trobar tant en nens com en adults. Aquí, el raonament moral inclou una comparació de les accions realitzades amb els punts de vista de la societat sobre allò que és correcte o incorrecte, fins i tot quan no hi ha conseqüències associades a seguir o no seguir aquests punts de vista. El principal factor decisiu és el desig de complaure als altres. La tercera etapa del desenvolupament moral està impulsada per l’acord i conformitat interpersonal, on s’espera que la persona s’ajusti als estàndards socials. En aquesta etapa, l'individu intenta complir les expectatives dels altres, perquè ha après que ser considerat com una bona persona li proporciona beneficis. Un resultat lògic és que la persona comença a avaluar les conseqüències d’una acció en funció de l’impacte en les seves relacions amb els altres. Per exemple, una persona pot abstenir-se de realitzar una activitat il·legal, perquè ser atrapada perjudicaria la reputació de la seva família.

La quarta etapa del desenvolupament moral està impulsada pel manteniment de l'ordre social; això significa que la persona està més preocupada per obeir lleis i convencions socials, per la seva importància per donar suport a una societat que funcioni. En aquesta etapa, les preocupacions de la persona s’estenen més enllà del cercle immediat d’amics i familiars, per englobar un grup més ampli de persones. Aquesta etapa inclou un concepte addicional, que és el deure de complir la llei; incomplir la llei és, per tant, moralment equivocat. La majoria dels adults es mantenen en aquest nivell.

Nivell postconvencional

El nivell post-convencional de desenvolupament moral se centra en el desenvolupament de principis personals que poden diferir dels de la societat. Aquest punt de vista permetria a una persona desobeir regles que siguin coherents amb els seus propis principis. En aquesta etapa, una persona considera que la moral convencional és útil per mantenir l’ordre social, però que també pot canviar. La cinquena etapa del desenvolupament moral està impulsada per una orientació cap al contracte social, on la persona entén que les lleis reflecteixen el consens d’una majoria, però que es poden formular opinions sobre si una llei s’hauria d’alterar mitjançant processos democràtics per aconseguir el màxim bé per al major nombre de persones.

La sisena etapa del desenvolupament moral se centra en principis ètics universals. En aquesta etapa, la persona es basa en el seu propi raonament moral, que es basa en principis ètics universals, que s’examinen des dels punts de vista dels altres. L’individu considera que les lleis només són vàlides en la mesura que es basen en la justícia; per tant, no s’han d’obeir les lleis injustes. Un raonament a aquest nivell pot comportar una infracció de la llei i deixar sotmès a la persona a sancions legals que poden incloure la presó. Tenint en compte els riscos personals associats a aquesta etapa final, poques persones avancen el seu raonament moral per englobar-la. Dos exemples de persones que operaven habitualment en aquesta zona eren Mahatma Gandhi i Nelson Mandela.