Préstec autoliquidant
Un préstec autoliquidant és un deute que es paga del flux de caixa generat pels actius adquirits originalment amb els fons del deute. Els pagaments de préstecs programats s’estructuren normalment per coincidir amb els fluxos d’efectiu generats per l’actiu subjacent. Aquests préstecs s’estructuren per tenir una durada curta i s’utilitzen per finançar augments temporals d’actius corrents.
Per exemple, una empresa de temporada obté un préstec de 100.000 dòlars per adquirir inventari per a la seva temporada de Nadal. Un cop s’ha venut l’inventari durant la temporada de màxima venda, l’entrada d’efectiu resultant s’utilitza per pagar l’import total del préstec. En previsió d’aquest ingrés d’efectiu, les condicions del préstec d’inventari hauran de pagar només després de finalitzar la temporada de venda.
