Llei Sarbanes-Oxley

La Llei Sarbanes-Oxley va ser dissenyada per millorar la qualitat de la informació financera de les empreses públiques. Es va escriure en resposta als informes fraudulents d'Enron Corporation, Worldcom i diverses empreses, i es va aprovar el 2002. Les disposicions clau de la llei són les següents:

  • El director general i el director financer han de certificar l'exactitud dels estats financers (secció 302).

  • És il·legal influir indegudament en la manera com es duu a terme una auditoria (secció 303).

  • S'han de divulgar els elements materials fora de balanç (secció 401).

  • La direcció ha d’establir controls interns i informar-ne de l’abast i la precisió, mentre que els auditors de la companyia han de certificar la fiabilitat d’aquests controls (secció 404).

  • S’imposen multes substancials a qualsevol persona que falsifiqui, robi o destrueixi documents (article 802).

  • Preveu la protecció dels denunciants contra represàlies (secció 806).

  • Estableix sancions penals quan els agents corporatius no certifiquen l'exactitud dels estats financers (secció 906).

Les disposicions de la llei van encarir significativament la participació pública en empreses. El resultat va ser una disminució del nombre d'empreses públiques, especialment entre les empreses més petites que ja no podien assumir els costos regulatoris associats a la participació pública. En particular, es considera que els requisits de la secció 404 tenen el major impacte en l’increment de costos.

El nom oficial de la Llei Sarbanes-Oxley és la Llei de responsabilitat corporativa del 2002.