cdestem.com

Un instrument financer és un document que té un valor monetari o que estableix una obligació de pagament. Exemples d’instruments financers són l’efectiu, les divises, els comptes a cobrar, els préstecs, els bons, els títols de renda variable i els comptes a pagar. Un derivat és un instrument financer que té les característiques següents:

• És un instrument financer o un contracte que requereix una inversió inicial petita o nul·la;
• Hi ha almenys un import nocional (el valor nominal d’un instrument financer, que s’utilitza per fer càlculs en funció d’aquest import) o una provisió de pagament;
• Es pot liquidar net, que és un pagament que reflecteix la diferència neta entre les posicions finals de les dues parts; i
• El seu valor varia en relació amb un canvi en un valor subjacent, que és una variable, com ara un tipus d’interès, un tipus de canvi, una qualificació creditícia o un preu de la mercaderia, que s’utilitza per determinar la liquidació d’un instrument derivat. El valor d’una derivada fins i tot pot canviar juntament amb el clima.

Alguns exemples de derivats inclouen els següents:

• Opció de trucada. Un acord que dóna al titular el dret, però no l’obligació, de comprar accions, bons, mercaderies o altres actius a un preu predeterminat en un període de temps predefinit.
• Opció Put. Un acord que dóna al titular el dret, però no l’obligació, de vendre accions, bons, mercaderies o altres actius a un preu predeterminat en un període de temps predefinit.
• Endavant. Un acord per comprar o vendre un actiu a un preu predeterminat a partir d’una data futura. Es tracta d’un derivat altament personalitzable, que no es negocia a una borsa.
• Futurs. Un acord per comprar o vendre un actiu a un preu predeterminat a partir d’una data futura. Es tracta d’un acord estandarditzat perquè es puguin negociar més fàcilment en una borsa de futurs.
• Intercanvi. Un acord per canviar una seguretat per una altra, amb la intenció d’alterar les condicions de seguretat a què estan sotmeses cada part individualment.

En essència, un derivat constitueix una aposta perquè alguna cosa augmenti o disminueixi. Una derivada es pot utilitzar de dues maneres. O bé és una eina per evitar riscos, o bé s’utilitza per especular. En aquest darrer cas, una entitat accepta riscos per tal d’obtenir beneficis per sobre de la mitjana. L’especulació amb derivats pot ser extremadament arriscada, ja que un gran moviment advers en un subjacent podria desencadenar un passiu massiu per al titular d’un derivat.