Ràtio de caixa
La ràtio d’efectiu compara els actius més líquids d’una empresa amb els passius corrents. La ràtio s’utilitza per determinar si una empresa pot complir les seves obligacions a curt termini, de fet, si té prou liquiditat per mantenir-se al negoci. És el mes conservador de tots els mesuraments de liquiditat, ja que exclou l'inventari (que s'inclou a la ràtio actual) i els comptes a cobrar (que s'inclou a la ràtio ràpida). Aquesta ràtio pot ser massa conservadora, especialment si els comptes a cobrar són fàcilment convertibles en efectiu en un curt període de temps.
La fórmula de la ràtio d’efectiu és sumar efectiu i equivalents d’efectiu i dividir per passius corrents. Una variació que pot ser lleugerament més precisa és excloure les despeses acumulades dels passius corrents al denominador de l’equació, ja que potser no sigui necessari pagar aquestes partides a curt termini. El càlcul és:
(Efectiu + equivalents en efectiu) ÷ Passiu corrent = ràtio de caixa
Per exemple, ABC Company té 100.000 dòlars d’efectiu i 400.000 dòlars d’efectiu equivalents al balanç a finals de maig. En aquesta data, el seu passiu actual és de 1.000.000 de dòlars. La seva ràtio d'efectiu és:
(100.000 dòlars en efectiu + 400.000 dòlars equivalents en efectiu) ÷ 1.000.000 dòlars Passius corrents
= 0,5: 1 Relació de caixa
Si una empresa vol mostrar una alta ràtio d’efectiu amb el món exterior, ha de tenir una quantitat important d’efectiu a la data de la mesura, probablement més del prudent. Una altra preocupació és que la ràtio només mesura els saldos d’efectiu a partir d’un moment concret, que poden variar ràpidament, a mesura que es cobren les quotes a cobrar i es paguen els proveïdors. En conseqüència, una millor mesura de la liquiditat és la ràtio ràpida, que inclou els comptes a cobrar al numerador de la ràtio.
Termes similars
La ràtio d’efectiu també es coneix com a ràtio de liquiditat.
