Mètode d'identificació específic
Visió general del mètode d’identificació específic
El mètode d’identificació específic s’utilitza per fer un seguiment d’elements d’inventari individuals. Aquest mètode és aplicable quan es poden identificar clarament articles individuals, com ara amb un número de sèrie, una data de rebut segellada, un codi de barres o una etiqueta RFID.
Requisits específics del mètode d’identificació
Els requisits principals d’un sistema de seguiment d’identificació específic són:
Poder fer un seguiment individual de cada element d’inventari El mètode més senzill és una etiqueta de metall o paper duradora que contingui un número de sèrie. Com a alternativa, una etiqueta d’identificació de radiofreqüència pot contenir un número únic que identifiqui el producte.
Poder fer un seguiment individual del cost de cada article. El sistema comptable ha d’identificar clarament el cost de cada article comprat i associar-lo a un número d’identificació únic.
Poder alleujar l'inventari pel cost específic associat a un article d'inventari quan es ven.
Aquests requisits es poden assolir amb un sistema de comptabilitat senzill, possiblement només amb un full de càlcul electrònic, que fa que el mètode d’identificació específic sigui aplicable a empreses més petites (especialment quan els volums d’unitat són baixos).
Mètode d’identificació específic Avantatges i desavantatges
El mètode d’identificació específic introdueix un alt grau de precisió en el cost d’inventari, ja que el cost exacte amb què s’ha comprat alguna cosa es pot registrar als registres d’inventari i carregar-se al cost de les mercaderies venudes quan es ven l’article relacionat.
Tot i això, aquest mètode poques vegades s’utilitza, ja que hi ha pocs productes comprats que s’identifiquin clarament als registres comptables d’una empresa amb un codi d’identificació únic. Per tant, normalment es limita a articles únics i d’alt valor per als quals cal diferenciar-se. La majoria de les organitzacions venen productes que són essencialment intercanviables i, per tant, és més probable que utilitzin un sistema FIFO, LIFO, mitjana ponderada o similar.
També requereix molt de temps fer un seguiment de l’inventari per unitats individuals, cosa que restringeix el seu ús a quantitats d’inventari més petites.
Exemples d'ús de mètodes d'identificació específics
Alguns exemples de situacions en què seria aplicable el mètode d’identificació específic són el proveïdor de rellotges de qualitat o una galeria d’art.
