Anàlisi de la relació
L’anàlisi de la proporció és la comparació de partides en els estats financers d’una empresa. L'anàlisi de la ràtio s'utilitza per avaluar diversos problemes amb una entitat, com ara la seva liquiditat, l'eficiència de les operacions i la rendibilitat. Aquest tipus d’anàlisi és particularment útil per als analistes fora d’un negoci, ja que la seva principal font d’informació sobre una organització són els seus estats financers. L’anàlisi de la proporció és menys útil per als professionals interns, que tenen un millor accés a informació operativa més detallada sobre l’organització. L’anàlisi de la relació és particularment útil quan s’utilitza de les dues maneres següents:
Línia de tendència. Calculeu cada ràtio durant un gran nombre de períodes d'informes per veure si hi ha una tendència en la informació calculada. La tendència pot indicar dificultats financeres que d’una altra manera no serien evidents si s’examinessin les ràtios durant un únic període. Les línies de tendència també es poden utilitzar per estimar la direcció del rendiment de la relació futura.
Comparació de la indústria. Calculeu les mateixes ràtios per als competidors de la mateixa indústria i compareu els resultats de totes les empreses revisades. Atès que aquestes empreses probablement operen amb inversions en actius fixos similars i tenen estructures de capital similars, els resultats d’una anàlisi de ràtio haurien de ser similars. Si aquest no és el cas, pot indicar un problema potencial o el contrari: la capacitat d’una empresa de generar un benefici notablement superior a la resta de la indústria. L'enfocament de comparació de la indústria s'utilitza per a l'anàlisi del sector, per determinar quines empreses d'una indústria són les més valuoses (i les menys).
Hi ha diversos centenars de ràtios possibles que es poden utilitzar amb finalitats d’anàlisi, però només s’utilitza un petit grup bàsic per entendre una entitat. Aquestes relacions inclouen:
Proporció actual. Compareu els actius corrents amb els passius corrents per veure si una empresa té prou efectiu per pagar el seu passiu immediat.
Dies de venda pendents. Determina la capacitat d'una empresa per emetre efectivament crèdits als clients i reemborsar-los puntualment.
Ràtio d'endeutament. Compara la proporció de deute amb el patrimoni net, per veure si una empresa ha assumit massa deutes.
Ràtio de pagament de dividends. Aquest és el percentatge de beneficis pagats als inversors en forma de dividends. Si el percentatge és baix, és un indicador que hi ha marge perquè els pagaments de dividends augmentin substancialment.
Ràtio de benefici brut. Calcula la proporció d’ingressos generats per la venda de béns o serveis abans d’incloure les despeses administratives. Un descens d’aquest percentatge podria indicar la pressió dels preus sobre les operacions bàsiques d’una empresa.
Rotació d'inventari. Calcula el temps que es necessita per vendre l'inventari. Una xifra de rotació baixa indica que una empresa té una inversió excessiva en inventari i, per tant, corre el risc de tenir un inventari obsolet.
Ràtio de benefici net. Calcula la proporció del benefici net respecte a les vendes; una proporció baixa pot indicar una estructura de costos inflada o una pressió de preus.
Relació de guanys de preus. Compara el preu pagat per les accions d’una empresa amb els beneficis reportats pel negoci. Una ràtio excessivament alta indica que no hi ha base per a un preu elevat de les accions, que podria presagiar una caiguda del preu de les accions.
La rendibilitat sobre actius. Calcula la capacitat de la direcció d’utilitzar els actius de manera eficient per generar beneficis. Un rendiment baix indica una inversió inflada en actius.
