cdestem.com

Un error d’inventari afecta dos períodes comptables consecutius, suposant que l’error es produeix al primer període i que es corregeix al segon període. Si l'error no es troba mai, només hi haurà un impacte en un període comptable. El motiu és que un error al primer període canvia el número d’inventari final, que s’utilitza per calcular el cost de les mercaderies venudes en aquest període. Aleshores, el número d’inventari final incorrecte del primer mes es converteix en el saldo inicial d’inventari del segon mes; un cop es corregeix l’error d’inventari en el segon mes, es corregeix el saldo final d’inventari d’aquest mes, cosa que significa que l’error s’aconsegueix amb el cost de les mercaderies venudes el segon mes. Per tant, l’impacte net d’un error d’inventari és una alteració del cost de les mercaderies venudes en el primer període, seguida d’una alteració exactament compensadora del cost de les mercaderies venudes en el segon període.

Per exemple, ABC International ha començat a inventariar 200.000 dòlars al gener i compra 400.000 dòlars d’inventari durant aquest mes. El personal del magatzem comet un error de recompte d’inventari a finals de gener i no compta diversos articles, cosa que provoca un inventari final de 150.000 dòlars, que és massa baix de 10.000 dòlars. El personal comptable de l'ABC calcula que el cost de les mercaderies venudes al gener és:

Inventari inicial de 200.000 $ + Compres de 400.000 $: Inventari final de 150.000 $

= 450.000 dòlars Cost de la mercaderia venuda

Si la xifra final de l'inventari hagués estat exacta, el cost dels béns venuts hauria d'haver estat:

Inventari inicial de 200.000 $ + Compres de 400.000 $: Inventari final de 160.000 $

= 440.000 dòlars Cost dels béns venuts

Per tant, l’error d’inventari té com a resultat un cost dels béns venuts massa elevat en 10.000 dòlars, cosa que resulta en un ingrés net abans d’impostos que és massa baix en 10.000 dòlars.

Al febrer, l'inventari inicial continua sent els 150.000 dòlars que va ser l'inventari final del gener. Les compres són de 450.000 dòlars durant el mes. A finals de febrer, el personal del magatzem troba l’error de recompte del mes anterior i el corregeix. El recompte d’inventaris que finalitza el febrer és de 210.000 dòlars, en lloc dels 200.000 dòlars que hauria estat el cas si el personal no hagués trobat l’error de recompte. El personal comptable de l'ABC calcula que el cost de les mercaderies venudes al febrer hauria de ser:

Inventari inicial de 160.000 dòlars + Compres de 450.000 dòlars: inventari final de 210.000 dòlars

= 400.000 dòlars Cost dels béns venuts

Si el personal del magatzem no hagués trobat l'error de recompte, l'inventari final hauria continuat baixant en 10.000 dòlars, cosa que resultaria en un inventari final de 200.000 dòlars. El cost dels béns venuts hauria estat llavors:

Inventari inicial de 160.000 dòlars + Compres de 450.000 dòlars: inventari final de 200.000 dòlars

= 410.000 dòlars Cost dels béns venuts

En conseqüència, la correcció d'errors del febrer va crear un cost dels béns venuts que era 10.000 dòlars inferior al normal, el que resulta en un benefici net abans d'impostos massa elevat en 10.000 dòlars.

Tingueu en compte que els dos períodes comptables afectats per un error d’inventari no han de ser períodes consecutius. És del tot possible que l’error no es trobi durant molts mesos. Si és així, el segon període comptable afectat per un error d'inventari serà el mes en què es corregeix, per molt lluny que sigui en el futur.

En un entorn d’ús d’inventari actiu, és habitual veure una sèrie contínua d’ajustos d’inventari més petits, que es corrigeixen contínuament en períodes posteriors. Això significa que hi ha fluctuacions constants en els ingressos nets causats per errors d’inventari.