Objectiu de beneficis
El benefici objectiu és la quantitat prevista de beneficis que els administradors d’una empresa esperen assolir al final d’un període comptable designat. El benefici objectiu normalment es deriva del procés pressupostari i es compara amb el resultat real del compte de pèrdues i guanys. Això dóna lloc a una variació comunicada entre les xifres de beneficis reals i objectius, per la qual cosa el personal comptable pot proporcionar una explicació detallada. No obstant això, els pressupostos són notòriament imprecisos i es tornen més imprecisos a mesura que es converteix en un any pressupostari. Per tant, una derivació secundària del benefici objectiu que tendeix a ser més precisa prové d’una previsió continuada, on la informació objectiu s’actualitza regularment, en funció de les expectatives a curt termini de l’empresa per als propers mesos. Això tendeix a produir diferències relativament petites entre l'objectiu i el benefici real.
Una altra alternativa és la basada en fórmules. Aquest enfocament, conegut com anàlisi cost-volum-benefici (o anàlisi CVP), es basa en el càlcul següent:
Multipliqueu el nombre esperat d'unitats que es vendran pel marge de contribució previst per arribar al marge total de contribució del període.
Resteu l'import total del cost fix previst per al període.
El resultat és el benefici objectiu.
Es pot fer una gran quantitat de models mitjançant aquest senzill càlcul. Per exemple, es pot modificar per a les variables següents:
Ajusteu el marge de contribució per unitat i unitats venudes en funció d’una promoció de vendes prevista.
Modifiqueu el cost total fixat i el marge de contribució per unitat pels efectes de l'externalització de la producció.
Modifiqueu el marge de contribució dels efectes de canviar a un sistema de producció just a temps.
El concepte de benefici objectiu és extremadament útil per a la planificació del flux de caixa (un cop modificat per aproximar el flux de caixa), així com per a la planificació de bons basats en els resultats i per revelar els resultats esperats a inversors i prestadors. Si contínuament hi ha una gran diferència desfavorable entre el benefici objectiu i el benefici real, potser caldrà examinar el sistema utilitzat per obtenir el benefici objectiu i obtenir una metodologia pressupostària més conservadora. La pitjor situació és quan els beneficis objectius excessivament optimistes s’alliberen contínuament a la comunitat inversora, que finalment perd la fe en la capacitat de la direcció per complir les seves pròpies projeccions.
