Ràtio deute a llarg termini
La ràtio deute a llarg termini és un mètode utilitzat per determinar el palanquejament que ha assumit una empresa. Per obtenir la ràtio, dividiu el deute a llarg termini d'una entitat per l'import agregat de les seves accions comunes i accions preferents. La fórmula és:
Deute a llarg termini ÷ (Accions ordinàries + Accions preferents) = Ràtio deute a llarg termini
Quan la ràtio és comparativament alta, implica que un negoci té un major risc de fallida, ja que pot ser que no pugui pagar la despesa d’interessos del deute si disminueixen els seus fluxos d’efectiu. Això és més un problema en períodes en què els tipus d’interès augmenten, o quan els fluxos d’efectiu d’una empresa estan subjectes a una gran quantitat de variacions, o quan una entitat té unes reserves d’efectiu relativament mínimes disponibles per pagar les seves obligacions de deute.
La proporció s'utilitza de vegades per comparar el nivell de palanquejament d'una empresa amb els dels seus competidors, per veure si el nivell de palanquejament és raonable.
La ràtio estàndard entre el deute i el patrimoni net pot ser un indicador més fiable de la viabilitat financera d’un negoci, ja que també inclou tot el deute a curt termini. Això és especialment el cas quan una organització té una gran quantitat de deutes vençuts durant el proper any, que no apareixerien a la ràtio deute a llarg termini.
