cdestem.com

L'amortització no afecta directament la quantitat de fluxos d'efectiu generats per una empresa, però és deduïble d'impostos i, per tant, reduirà les sortides d'efectiu relacionades amb els impostos sobre la renda. L’amortització es considera una despesa que no és en efectiu, ja que es tracta simplement d’una càrrega contínua sobre el valor en llibres d’un actiu fix, dissenyada per reduir el cost registrat de l’actiu durant la seva vida útil. Quan es crea un pressupost per als fluxos d’efectiu, la depreciació normalment s’enumera com a reducció de les despeses, cosa que implica que no té cap impacte en els fluxos d’efectiu. Tot i això, la depreciació té un efecte indirecte sobre el flux de caixa.

Quan una empresa prepara la seva declaració de l’impost sobre la renda, l’amortització apareix com a despesa i, per tant, es redueix la quantitat d’ingressos imposables reportada al govern (la situació varia segons el país). Si l’amortització és una despesa permesa als efectes del càlcul dels ingressos imposables, la seva presència redueix la quantitat d’impostos que ha de pagar una empresa. Per tant, la depreciació afecta el flux de caixa en reduir la quantitat d’efectiu que ha de pagar una empresa en impostos sobre la renda.

Aquest efecte fiscal es pot augmentar si el govern permet a una empresa utilitzar mètodes d’amortització accelerada per augmentar l’import de la depreciació reclamada com a despesa imposable, cosa que redueix la quantitat de sortida d’efectiu per als pagaments d’impostos encara més a curt termini (tot i que això deixa menys depreciació per reclamar en períodes posteriors, cosa que redueix l’efecte fiscal favorable en aquests períodes).

Tot i això, l’amortització només existeix perquè s’associa a un actiu fix. Quan es va comprar originalment aquest actiu fix, hi havia una sortida d’efectiu per pagar l’actiu. Per tant, l’efecte positiu net sobre el flux d’efectiu de la depreciació queda anul·lat pel pagament subjacent d’un actiu fix.