Relacions de palanquejament
Les ràtios de palanquejament s’utilitzen per determinar el nivell relatiu de càrrega del deute en què ha incorregut una empresa. Aquestes ràtios comparen l'obligació total del deute amb els actius o el patrimoni net d'una empresa. Una ràtio elevada indica que és possible que una empresa hagi incorregut en un nivell de deute superior al que es pot esperar raonablement per al servei amb fluxos d'efectiu continus. Les dues ràtios de palanquejament principals són:
Ràtio d’endeutament. Compara els actius amb el deute i es calcula com a deute total dividit entre el total d’actius. Una ràtio elevada indica que la major part de les compres d’actius s’estan finançant amb deutes.
Ràtio d'endeutament. Compara el patrimoni net amb el deute i es calcula com a deute total dividit pel patrimoni total. Una ràtio elevada indica que és possible que els propietaris d’empreses no proporcionin prou recursos propis per finançar una empresa.
Les ràtios de palanquejament són bàsicament mesures de risc, ja que un prestatari que no pot amortitzar les seves obligacions de deute té un risc considerable d’entrar en protecció bancària. Tanmateix, una lleugera quantitat de palanquejament pot ser beneficiós per als accionistes, ja que significa que una empresa està minimitzant el seu ús de recursos propis per finançar operacions, cosa que augmenta el retorn dels recursos propis per als accionistes existents.
Un prestador potencial pot utilitzar relacions de palanquejament com a part de l’anàlisi de si ha de prestar fons a una empresa. No obstant això, aquestes ràtios no proporcionen informació suficient per a una decisió de préstec. Un prestador també ha de saber si una empresa genera fluxos d’efectiu suficients per amortitzar el deute, cosa que implica una revisió tant del compte de pèrdues i guanys com del compte de fluxos d’efectiu. Un prestador també revisarà el pressupost d’una empresa per veure si els fluxos d’efectiu previstos poden continuar donant suport als pagaments del deute en curs.
A més, la naturalesa de la indústria on es troba una empresa té un paper important en la decisió de préstec. Per exemple, si una indústria té pocs competidors, hi ha barreres d’entrada elevades i hi ha una llarga història de beneficis per sobre de la mitjana, és probable que una organització pugui mantenir una elevada càrrega de deute durant un llarg període de temps. Per contra, en una indústria on la quota de mercat canvia contínuament, els cicles de productes són curts i els requisits d’inversió de capital són elevats, és força difícil tenir fluxos de caixa estables, i els prestadors estaran menys inclinats a prestar diners.
En resum, les ràtios de palanquejament s’utilitzen per a una part de l’anàlisi a l’hora de determinar si s’ha de prestar diners, però es necessita molta informació addicional abans que es pugui prendre una decisió de préstec.
